Resultats de la cerca

Es forma per la unió del Blanco i el Guayllabamba, els quals neixen a la Cordillera Oriental andina corren molt encaixats fins a la plana costanera, on s’uneixen a 80 km de la mar En el curs inferior torna a encaixonar-se per travessar els turons de Quinindé Desguassa al Pacífic arran del port d’Esmeraldas La conca cobreix uns 21 000 km 2 a la zona equatorial, afectada de pluges abundants i constants La vall de l’Esmeraldas és una de les regions més riques del país, productora de bananes, i, amb la del Blanco, constitueix la sortida natural de Quito a la mar El curs baix del riu és navegable…

Neix a les Blue Ridge Geòrgia, i forma el llac Sidney Lanier Al llac West Point forma frontera entre els estats de Geòrgia i Alabama A Chattahoochee Florida rep el riu Flint, i aleshores pren el nom d’Apalachicola Desemboca al golf de Mèxic formant un ampli delta És navegable a partir de Columbus Geòrgia

Neix als llacs Connecticut i flueix en direcció nord-sud, excavant la seva vall en terrenys cristallins recoberts de sediments triàsics desguassa a l’Atlàntic, a l’estret de Long Island Les seves aigües són utilitzades principalment per a l’obtenció d’energia elèctrica i per al regadiu És navegable fins a Hartford

Neix a l’estat de Colorado, als contraforts de l’Hagues, a les Rocalloses, flueix en direcció general de nord-oest a sud-oest, travessa els estats de Colorado, Utah i Arizona fins a desembocar al golf de Califòrnia Mèxic, en un ampli delta El seu curs és molt accidentat i sinuós a causa de l’estructura dels terrenys que recorre En penetrar a l’altiplà de Colorado, el riu s’encaixa en un seguit de congosts Glen Canyon, Black Canyon i, sobretot, el Grand Canyon on el llit del riu s’estreny molt Fou explorat per primera vegada el 1869 per John Wesley Powell el 1923 set estats dels EUA acordaren…

Seguint la direcció nord-sud, fa frontera entre els estats de Nova York, Pennsilvània i Nova Jersey, fins a entrar al de Delaware Passa per Filadèlfia i desguassa, formant un ampli estuari, a la badia de Delaware

Desemboca al llac Vänern, després de 347 km

Flueix en direcció N-S entre suaus ondulacions i desemboca en el Skagerrak, a l’E del fiord d’Oslo, a tocar de Suècia És el riu més llarg d’Escandinàvia

Afluent del Colorado, travessa els estats de Nou Mèxic, on neix, i Arizona, i aflueix al Colorado als altiplans desèrtics de Yuma Els seus afluents principals són els rius San Francisco, San Pedro, Santa Cruz, Salt i Agua Fría

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

Format de la confluència de l’Oconee i l’Ocmulgee, desemboca en estuari a l’Atlàntic, al S de Savannals