Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
riu de Sant Josep
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Arieja, a la solana d’Andorra, dins la parròquia de Canillo (Andorra), que neix al vessant oriental del port Dret i s’uneix al seu col·lector al pla de la Vaca Morta.
el Runer
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Valira, que neix al port de Caborreu i s’uneix al seu col·lector vora Arcavell; és termenal entre Andorra i l’Alt Urgell.
Pastaza
Riu
Riu de l’Equador i del Perú, afluent del Marañón (600 km).
Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza
el Rialb
Riu
Curs d’aigua d’Andorra, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, dins Andorra (parròquia d’Ordino).
La seva capçalera és la conca de Rialb , dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca 2 903 m alt, el port de Rialb 2 670 m alt a la línia fronterera, el pont de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt Després de rebre, per l’esquerra, el riu de Sorteny, s’uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d’Ordino
Daule
Riu
Riu de l’Equador (300 km).
Neix als contraforts de la Cordillera Occidental dels Andes i corre en direcció sud fins a desguassar al Guayas
Esmeraldas
Riu
Riu del nord de l’Equador, que drena les províncies de Pichincha i Esmeraldas.
Es forma per la unió del Blanco i el Guayllabamba, els quals neixen a la Cordillera Oriental andina corren molt encaixats fins a la plana costanera, on s’uneixen a 80 km de la mar En el curs inferior torna a encaixonar-se per travessar els turons de Quinindé Desguassa al Pacífic arran del port d’Esmeraldas La conca cobreix uns 21 000 km 2 a la zona equatorial, afectada de pluges abundants i constants La vall de l’Esmeraldas és una de les regions més riques del país, productora de bananes, i, amb la del Blanco, constitueix la sortida natural de Quito a la mar El curs baix del riu és navegable…
riu d’Enclar
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Valira que neix a la serra d’Enclar (alineació muntanyosa paral·lela a la Valira, entre el pic d’Ós, a 2.406 m, i el pic d’Enclar, a 2.317 m) i s’uneix al seu col·lector vora Santa Coloma d’Andorra.
És termenal de les parròquies de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella
riu d’Arinsal
Riu
Riu d’Andorra, el principal afluent de la ribera d’Ordino.
Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a la ribera d’…
Amazones

L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…