Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser
riu Bullent
Riu
Curs d’aigua a la zona de contacte entre la Safor i la Marina Alta.
Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell
riu Demetge
Riu
Riu del Berguedà, afluent, per la dreta, aigua amunt de Sant Quirze de Pedret, del Llobregat, format al vessant E del coll de la Creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l’Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast).
Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret
l’Arija
Riu
Riu dels Prepirineus, al límit del Ripollès i el Berguedà.
Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, segueix la direcció NE-SW fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet i és termenal entre els municipis de Castellar de N'Hug i la Pobla de Lillet Berguedà i el de Gombrèn Ripollès Segueix després la direcció SE-NW, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija , prop del coll de Merolla
el Girona
Riu
Riu torrencial de la Marina Alta, que desguassa a la Mediterrània, a ponent de la punta de l’Almadrava, dins el terme de Dénia.
Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona són d’una gran…
el Margançol
Riu
Riu del Berguedà, afluent, per l’esquerra, del Llobregat.
Neix a uns 1 300 m alt als serrats prepirinenecs de Sant Jaume de Frontanyà travessa els termes de Palmerola Ripollès i de Borredà, i s’orienta cap a l’oest, parallelament a la serra de Pic-en-cel, on s’encaixa fins a 520 m alt a l’aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu L’únic afluent important és la riera de Vilada
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…
el Llobregat
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n'Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i…