Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Dal
Riu
Riu de Suècia que neix de la confluència del Västerdal i l’Österdal (500 km).
Forma diversos llacs i nombrosos salts d’aigua, aprofitats per a la producció hidroelèctrica Desguassa al sud del golf de Bòtnia
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Klarälven
Riu
Riu de Suècia i, al seu origen, de Noruega, on rep el nom de Trysilev.
Desemboca al llac Vänern, després de 347 km
Ljusnan
Riu
Riu de Suècia (430 km).
Neix a la frontera noruega i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha transport de fusta, pesca de salmons i producció d’energia elèctrica
Ljungan
Riu
Riu de Suècia (350 km).
Neix al massís de Helagsfjället i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha salts d’aigua, que hom aprofita per a produir energia elèctrica
Ångerman
Riu
Riu de Suècia, tributari del golf de Bòtnia, a la mar Bàltica (450 km).
El seu curs, accidentat per nombroses cascades aprofitades per centrals hidroelèctriques, s’estén per la regió de Norrland i ha donat nom a l’antiga província d’Ångermanland, inclosa en els län de Vasterbotten i Vasternorrland
riu d’Algars
El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després de la…