Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
riu de Frainos
Riu
Afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi que neix al port de Confrides (Marina Baixa), passa pels termes de Penàguila (Alcoià) i Benilloba (Comtat) i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina.
Rep, per la dreta, el barranc de Seta
riu de Sella
Riu
Curs d’aigua de la Marina Baixa.
Neix dins el terme de Sella per la confluència, al sud de la vila, dels barrancs de l’Arc i de Tagarina, formats als contraforts meridionals de la serra d’Aitana Segueix la direcció N-S, travessa el terme d’Orxeta aquí és anomenat també riu d’Orxeta , i després de travessar el de la Vila Joiosa desemboca directament a la mar al mig del nucli de la Vila Rep per la dreta, al terme d’Orxeta, un important afluent, el riu de Relleu regulat per l’antic pantà de Relleu, bastit el 1776 després d’aquesta confluència ha estat bastit, el 1960, el pantà de Sella o d’Amadòrio, per al regatge de les hortes…
riu de Foix
El riu de Foix al seu pas pel terme de Santa Margarida i els Monjos
© Fototeca.cat
Riu
Riu que neix a la Serralada Prelitoral Catalana, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d’haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la Serralada Litoral.
Té 48,7 km de longitud Passa pels nuclis de població dels Monjos, Santa Margarida i Castellet El seu curs, disconforme amb l’estructura del terreny que travessa, en particular el seu congost litoral, és considerat epigènic Recull l’aigua de la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l’esquerra Ni l’alçària de la seva capçalera 944 m alt ni la pluviositat no li permeten gaire cabal Els aforaments fets al pantà de Foix donen una mitjana de 430 l/s aquest pantà, bastit el 1903 al congost litoral i acabat el 1928, serveix per als regatges litorals…
la Falconera
Un aspecte de la Falconera (Sitges, Garraf)
© Fototeca.cat
Riu
Riu subterrani de les costes de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera
, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt..
En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han…
riu d’Algar
Vista de les fonts del riu d’Algar
© C.I.C - Moià
Riu
Riu de la Marina Baixa que neix al S del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta.
La seva capçalera és la vall de Tàrbena , compresa entre la serra del Carrascar de Parcent al N, la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia a l’W i la serra de Bèrnia a l’E Poc abans del despoblat d’ Algar que li ha donat el nom, el riu entra a la vall de Callosa de Segura on, al límit entre els municipis de Callosa d’En Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest Desemboca a la mar Mediterrània al N de la vila d’Altea