Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Rioni
Riu
Riu de la Caucàsia, a Geòrgia, (314 km de longitud i 13 400 km2 de conca).
Neix al Caucas i desguassa a la mar Negra, a la ciutat de Poti
riu de Foix
El riu de Foix al seu pas pel terme de Santa Margarida i els Monjos
© Fototeca.cat
Riu
Riu que neix a la Serralada Prelitoral Catalana, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d’haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la Serralada Litoral.
Té 48,7 km de longitud Passa pels nuclis de població dels Monjos, Santa Margarida i Castellet El seu curs, disconforme amb l’estructura del terreny que travessa, en particular el seu congost litoral, és considerat epigènic Recull l’aigua de la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l’esquerra Ni l’alçària de la seva capçalera 944 m alt ni la pluviositat no li permeten gaire cabal Els aforaments fets al pantà de Foix donen una mitjana de 430 l/s aquest pantà, bastit el 1903 al congost litoral i acabat el 1928, serveix per als regatges litorals…
la Falconera
Un aspecte de la Falconera (Sitges, Garraf)
© Fototeca.cat
Riu
Riu subterrani de les costes de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera
, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt..
En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca…