Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
Torne
Riu
Riu del N de Suècia (570 km).
Neix al llac Torne i desguassa al golf de Bòtnia, a la Bàltica El seu afluent principal, per l’esquerra, és el Muonio
Skellefteälv
Riu
Riu de Suècia al N del país (410 km).
Neix prop de la frontera amb Noruega i desguassa al Bottenviken, al golf de Bòtnia
Pite
Riu
Riu de Lapònia, Suècia (372 km).
Desguassa a Piteå, al golf de Bòtnia És aprofitat per a la producció d’electricitat i el transport de troncs
riu de Foix
El riu de Foix al seu pas pel terme de Santa Margarida i els Monjos
© Fototeca.cat
Riu
Riu que neix a la Serralada Prelitoral Catalana, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d’haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la Serralada Litoral.
Té 48,7 km de longitud Passa pels nuclis de població dels Monjos, Santa Margarida i Castellet El seu curs, disconforme amb l’estructura del terreny que travessa, en particular el seu congost litoral, és considerat epigènic Recull l’aigua de la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l’esquerra Ni l’alçària de la seva capçalera 944 m alt ni la pluviositat no li permeten gaire cabal Els aforaments fets al pantà de Foix donen una mitjana de 430 l/s aquest pantà, bastit el 1903 al congost litoral i acabat el 1928, serveix per als regatges litorals…
Ume
Riu
Riu del centre-nord de Suècia (460 km).
Neix al vessant sud del mont Ammar, prop de la frontera amb Noruega, i desguassa aigües avall d’Umeå, al golf de Bòtnia, a la Bàltica
Ångerman
Riu
Riu de Suècia, tributari del golf de Bòtnia, a la mar Bàltica (450 km).
El seu curs, accidentat per nombroses cascades aprofitades per centrals hidroelèctriques, s’estén per la regió de Norrland i ha donat nom a l’antiga província d’Ångermanland, inclosa en els län de Vasterbotten i Vasternorrland
la Falconera
Un aspecte de la Falconera (Sitges, Garraf)
© Fototeca.cat
Riu
Riu subterrani de les costes de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera
, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt..
En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca…
Dal
Riu
Riu de Suècia que neix de la confluència del Västerdal i l’Österdal (500 km).
Forma diversos llacs i nombrosos salts d’aigua, aprofitats per a la producció hidroelèctrica Desguassa al sud del golf de Bòtnia
Ljusnan
Riu
Riu de Suècia (430 km).
Neix a la frontera noruega i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha transport de fusta, pesca de salmons i producció d’energia elèctrica
Ljungan
Riu
Riu de Suècia (350 km).
Neix al massís de Helagsfjället i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha salts d’aigua, que hom aprofita per a produir energia elèctrica