Resultats de la cerca

Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell

Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona són d’una gran…

Al llarg del seu curs descriu una gran corba cap a l’oceà Índic i fa de frontera natural entre Sud-àfrica, Botswana i Zimbàbue, on forma grans cascades després penetra a Moçambic i desemboca, al NE de Maputo, a l’oceà Índic Té un cabal molt irregular Rep els afluents més importants per la vora dreta el Mogol, el Mogalakwena i l’Olifants

Neix a les muntanyes Draken, a 3 160 m d’altitud, i desguassa a l’Atlàntic, després de travessar Sud-àfrica en direcció est-oest En el seu curs travessa també Lesotho, i marca el límit meridional d’Orange i la frontera amb Namíbia, per on passa molt encaixat cascades d’Augrabies, 146 i 43 m De règim molt irregular i no navegable, té com a principal afluent el Vaal

Neix a les Drakensberg, i desguassa a l’Orange aigua avall, prop de Douglas Manté de primer una direcció E-W, que canvia després per la NE-SW, i forma, en aquesta corba, frontera entre l’estat de Nord-Oest i l’Estat Lliure Passa per Stenderton i Vereenging, i hi ha un pantà prop d’aquesta ciutat