Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
riu de Xest
Riu
Curs d’aigua intermitent de la Foia de Bunyol i de l’Horta, format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de La Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l’esquerra, el barranc Grande (que procedeix de les serres que separen la Foia dels Serrans), travessa el pla de Quart (termes de Riba-roja de Túria, Quart de Poblet i Aldaia) i a Torrent de l’Horta rep, per la dreta, el barranc de l’Horta (procedent dels vessants meridionals de la serra de la Parentxisa).
Passa després per Pincaya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l’extrem septentrional de l’Albufera
riu Bullent
Riu
Curs d’aigua a la zona de contacte entre la Safor i la Marina Alta.
Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell
el Girona
Riu
Riu torrencial de la Marina Alta, que desguassa a la Mediterrània, a ponent de la punta de l’Almadrava, dins el terme de Dénia.
Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona són d’…