Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
riu de Frainos
Riu
Afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi que neix al port de Confrides (Marina Baixa), passa pels termes de Penàguila (Alcoià) i Benilloba (Comtat) i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina.
Rep, per la dreta, el barranc de Seta
Morava
Riu
Riu de Moràvia, Txèquia, afluent del Danubi per l’esquerra (378 km).
Neix al vessant sud del massís de Śneznik, als Sudets, prop de la frontera polonesa, i drena l’ampla depressió de Moràvia, vorejant els darrers contraforts dels Carpats Blancs o Occidentals En el curs baix, fronterer amb Àustria, rep l’afluent principal, el Dyje, i desguassa al Danubi poc abans de Bratislava
rambla de les Ovelles
Riu
Riu de l’Alacantí que neix al vessant meridional del Maigmó, dins el terme de Tibi (Alcoià); una gran part del seu curs alt limita els termes de Sant Vicent de Raspeig i d’Alacant (el Moralet), i després de rebre, per la dreta, conjuntament, les rambles de Pepior i de Sarganella, travessa l’horta d’Alacant i aflueix a la Mediterrània al S de la ciutat.
riu Verd
Riu
Curs d’aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla (Alcoià) per la unió de diversos torrents i rambles del sector més alt de la foia de Castalla, el més important dels quals és la rambla de l’Arcada, que davalla de la serra de Biscoi i es desdibuixa a la marjal d’Onil.
Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello
Elba

L’Elba al seu pas per Dresden
Nick Savchenko (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de l’Europa central, el més important d’aquesta regió; neix als monts Krknǒse (a la Bohèmia Oriental), al vessant sud dels Sudets (1.165 km de longitud).
El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…