Resultats de la cerca
Es mostren 2135 resultats
Vyčegda
Riu
Riu de Rússia, a la República dels Komis i a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, afluent principal del Dvina Septentrional (1 130 km longitud i 121 000 km2 de conca).
Neix a l’extrem meridional de la serralada de Timan D’origen pluvionival, té un cabal, a la desembocadura, de 1 100 m 3 /s Es glaça de novembre a abril És emprat per al transport per flotació, i és navegable des de Voldino Rep, entre altres, els rius Sysola, Višera i Vym’ Passa per les ciutats de Syktyvkar, al curs mitjà, i Kotlas, abans de desguassar al Dvina
Moskva
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de Rússia, a la regió de Moscou, afluent per l’esquerra de l’Oka (502 km de longitud, 17 600 km 2
de conca i 109 m 3
/s de cabal).
Es glaça de novembre a març Neix a l’altiplà de Moscou, travessa la ciutat i desemboca a l’Oka a Kolomna El seu cabal, regulat pels pantans de Možajsk, Ruza i Istra, alimenta la capital És unit al Volga mitjançant el canal de Moscou
Omolon
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Magadan i a la República de Iacútia, afluent per la dreta del Kolyma (1 114 km de longitud i 113 000 km2 de conca).
Neix a l’altiplà de Kolyma i té com a afluents principals el Molongda, l’Oloj, l’Olojcan i el Kedon És navegable des de Ščerbakovo 600 km
Vitim
Riu
Riu d’Àsia, a Rússia, a la República dels Buriats, afluent del Lena per la dreta (1 837 km de longitud, 1 978 amb el riu Vitimkan, i 225 000 km2 de conca).
Flueix per la plana homònima, per l’altiplà de Stanovoje i per l’extrem del de Patom Es glaça de novembre a maig Els afluents principals són el Konda, el Karenga, el Kalakan, el Cipal, el Muja i el Mamakan És navegable des de Bodajbo A la seva conca hi ha jaciments d’or
Ol’okma
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Čita i a la República de Iacútia, afluent per la dreta del Lena (1 436 km de longitud, 210 000 km2 de conca i un cabal mitjà de 1 950 m3/s).
Neix a la serralada de Muroj i passa per la part oriental de l’altiplà Ol’okmo-Čarskoje Es glaça per l’octubre i es desglaça pel maig Els afluents principals són el Tungir, el N'ukža i el Čara
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 206
- 207
- 208
- 209
- 210
- 211
- 212
- 213
- 214