Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
riu Segarra
Aspecte del riu Segarra al seu pas per les Coves de Vinromà
© CIC-Moià
Riu
Curs d’aigua intermitent al límit de la Plana Alta i el Maestrat, que al vessant meridional dels ports de Morella, vora Catí (Alt Maestrat) i després de deixar aquest terme, esdevé, amb el nom de rambla de la Morellana
, termenal entre els municipis de Tírig i d’Albocàsser.
Penetra a la foia de les Coves Plana Alta, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat terme d’Alcalà de Xivert per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca Plana Alta
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes
riu de Sallent
Riu
Afluent del Xúquer per la dreta, que neix dins el terme de Bolbait (pren fins a Xella el nom de rambla de Bolbait), travessa el terme de Xella i el d’Anna i, sempre ben encaixat, penetra a la Costera (Estubeny) i després a la Ribera Alta (Sallent de Xàtiva), on inicia el seu curs baix, a la plana; després de travessar el terme de Càrcer desguassa al Xúquer aigua avall d’Antella, al límit del terme de Cotes.
El seu principal afluent és el riu d’Anna
rambla de la Viuda
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Millars, format per la unió de la rambla Carbonera (que davalla d’Ares del Maestrat) i del riu de Montlleó (procedent de Puertomingalvo, a Aragó), al pla dels Ivarsos, on es troben els termes de les Useres (Alcalatén), Culla (Alt Maestrat) i la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal
riu Cànyoles
Riu
Afluent del riu d’Albaida per la dreta, que neix dins el terme de la Font de la Figuera (Costera) al peu del port d’Almansa, travessa la Costera i desguassa al seu col·lector dins el terme de Xàtiva.
Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, travessa, entre la serra Plana 625 m a ponent i la serra Grossa 520 m a llevant, la vall de Montesa Prop de Canals rep, per l’esquerra, les aigües del riu dels Sants, desviades per la séquia de Ranes i la séquia de la Vila, comuna a ambdós rius S'endinsa després a la foia de Xàtiva termes de Cerdà, Novetlè, la Granja de la Costera i Xàtiva, que rega, a través de les séquies de la Llosa, a l’esquerra, i Messes, a la dreta El seu recorregut és de 61 km
riu de Borriol
Riu
Riu de la Plana Alta, que neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol.
El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’…
riu de Barxeta
Riu
Riu de la Costera, afluent del riu d’Albaida per la dreta.
Neix a la serra del Buixcarró, dins el terme municipal de Quatretonda Vall d’Albaida, i després de passar per Barxeta i per Llocnou d’en Fenollet Costera, desemboca al riu d’Albaida aigua avall de la Torre d’en Lloris La seva aigua contribueix a alimentar la séquia comuna de l’Énova