Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
riu Segarra
Aspecte del riu Segarra al seu pas per les Coves de Vinromà
© CIC-Moià
Riu
Curs d’aigua intermitent al límit de la Plana Alta i el Maestrat, que al vessant meridional dels ports de Morella, vora Catí (Alt Maestrat) i després de deixar aquest terme, esdevé, amb el nom de rambla de la Morellana
, termenal entre els municipis de Tírig i d’Albocàsser.
Penetra a la foia de les Coves Plana Alta, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat terme d’Alcalà de Xivert per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca Plana Alta
An tSionna
Riu
Riu d’Irlanda, el més important de l’illa (365 km de longitud i 15 700 km 2
de conca).
Neix en una vall morènica, als territoris fronterers de la República d’Irlanda amb Irlanda del Nord Travessa en direcció NE-SW la plana central irlandesa i forma diversos llacs Ríbh, Deirgdheirc, etc Desguassa a l’Atlàntic en un estuari que, des de Luimneach, té 112 km Els seus salts i ràpids han permès l’establiment de centrals hidroelèctriques És unit amb Dublín pel canal Laighean
rambla de la Viuda
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Millars, format per la unió de la rambla Carbonera (que davalla d’Ares del Maestrat) i del riu de Montlleó (procedent de Puertomingalvo, a Aragó), al pla dels Ivarsos, on es troben els termes de les Useres (Alcalatén), Culla (Alt Maestrat) i la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal
riu de Borriol
Riu
Riu de la Plana Alta, que neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol.
El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’…
Blackwater
Riu
Riu d’Irlanda (164 km).
Neix al comtat de Ciarraighe, prop d’Oileán Ciarraighe, segueix la direcció W-E i passa per Mala i Fir Maighe A Lios Mór canvia bruscament de direcció i pren la N-S fins a Eochaill, on desemboca a l’Atlàntic
An Abha Mhór
Riu
Riu d’Irlanda (164 km).
Neix al comtat de Ciarraighe, prop d’Oileán Ciarraighe, segueix la direcció oest-est i passa per Mala i Fir Maighe A Lios Mór canvia de direcció i pren la nord-sud fins a Eochaill, on desemboca a l’Atlàntic