Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
el Ridaura
Riu
Curs d’aigua de la Garrotxa, afluent per la dreta de la riera de Bianya (prop de Clocalou), que neix dins el terme de Riudaura, als vessants orientals de la serra de puig Estela; abans de la seva desembocadura fa de termenal entre els municipis d’Olot i de la Vall de Bianya.
Gascoyne
Riu
Riu d’Austràlia (820 km).
Neix al Massís Occidental Australià, flueix en direcció EW, travessa la conca de Carnarvon i desemboca a l’oceà Índic per la badia de Shark
Darling
Riu
Riu del SE d’Austràlia (2 450 km).
Neix al vessant de les muntanyes de Nova Anglaterra, drena durant el curs superior l’estat de Queensland i després passa a l’estat de Nova Galles del Sud seguint la direcció NE-SW Desguassa al riu Murray
riu Brugent
Aspecte del riu Brugent quan travessa la població de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Serralada Transversal, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d’Amer (Selva), al peu de l’actual presa del Pasteral.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format…
el Gurn
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Fluvià, a la plana d’en Bas (Garrotxa).
Format per la unió de les rieres de Collfred i de Sallent que neixen a les serres de Santa Magdalena de Cambrils i del Puigsacalm i que després de passar vora Sant Privat d’en Bas i de Mallol, desemboca al seu collector prop del veïnat de Cirera
Murrumbidgee
Riu
Riu d’Austràlia (1 680 km).
Neix a la Great Dividing Range i desguassa al Murray De vegades, i a causa de l’extrema eixutesa del país, mor engolit per les sorres
Murray
Riu
Riu de l’E d’Austràlia, el més llarg del país, amb 2 575 km de longitud i un cabal de 1 800 m3/s.
Neix als Alps australians, des d’on pren primer la direcció N-S, i després continua cap al NW Rep per l’esquerra els afluents procedents de les muntanyes del N de Melbourne i per la dreta al Lachlan 1 226 km i al Murrumbidgee 1 680 km S'aiguabarreja amb el Darling a Wentworth Desguassa a l’oceà Índic per la badia d’Encounter És de navegació difícil, però posseeix l’àrea de regadius més gran del país
el Llierca
Pont medieval, dit de Sardenes, sobre el Llierca
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Garrotxa, afluent al Fluvià per l’esquerra, format per l’aiguabarreig dels rius d’ riera d’Oix
i de riu de Beget
, dins el terme de Montagut, al peu de la serra de Bestracà.
Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera de Sant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales de Llierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat Sant Jaume de Llierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, queel Llierca perd per filtració prop de 0,5 m 3 /s, cabal que alimenta l’estany de Banyoles, prop de 20…
el Ser
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
Travessa després el terme de Sant Ferriol on rep el riu Tort per la dreta i entra al Gironès pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Capmajor dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta i desemboca al seu collector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú