Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
el Ser
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
Travessa després el terme de Sant Ferriol on rep el riu Tort per la dreta i entra al Gironès pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Capmajor dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta i desemboca al seu collector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú
riu de Montlleó
Riu
Curs d’aigua de la conca del Millars, que neix a Aragó, prop de Puertomingalvo (on rep el nom de rambla de Puertomingalvo).
Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la rambla Carbonera i…
riu de Xelva
Riu
Emissari del Túria, que neix a la serra d’El Sabinar, contrafort del massís de Javalambre, al límit del País Valencià amb Aragó, solca els municipis d’Alpont, Toixa, Xelva, Calles i Domenyo (Serrans) i conflueix amb el Túria prop del darrer dels pobles citats.
És l’emissari més important del Túria dins el País Valencià Rega les hortes de Toixa, Xelva i Calles unes 800 ha
el Turonell
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont (Garrotxa), travessa de N a S el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca.
riu Tort
Riu
Afluent per l’esquerra del riu Ser, que neix dins el terme de Mieres (Garrotxa) i desemboca al de Sant Ferriol, a la dreta del poble del Torn.
riu Brugent
Aspecte del riu Brugent quan travessa la població de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Serralada Transversal, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d’Amer (Selva), al peu de l’actual presa del Pasteral.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant oriental de les…
riu de Beget
Riu
Riu del Ripollès i de la Garrotxa, format sota el castell de Rocabruna per la unió de la riera de Rocabruna, del torrent de les Arçoles (formats al Montfalgars) i del Torrent de Rocabertella (que baixa del coll de Malrem).
Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s’uneix dins el congost o grau d’Escales al riu d’Oix i forma el Llierca
barranc dels Frares
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó, que forma el límit occidental del municipi de Vilafranca del Maestrat (Ports), límit històric amb el regne d’Aragó.
riu Ebrón
Riu
Afluent, per la dreta, del Túria que neix a Aragó, a la serra d’Albarrasí; entra al País Valencià aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja.
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…