Resultats de la cerca

Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven, fins al s XIX, a l’estany d…

Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s’uneix dins el congost o grau d’Escales al riu d’Oix i forma el Llierca

Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…

Format per la unió de les rieres de Collfred i de Sallent que neixen a les serres de Santa Magdalena de Cambrils i del Puigsacalm i que després de passar vora Sant Privat d’en Bas i de Mallol, desemboca al seu collector prop del veïnat de Cirera

Neix dins el terme de Llagostera Gironès, als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri segueix inicialment la direcció S-N i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció W-E forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro

Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant…