Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
el Ser
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
Travessa després el terme de Sant Ferriol on rep el riu Tort per la dreta i entra al Gironès pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Capmajor dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta i desemboca al seu collector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú
Orinoco
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, el tercer en importància, després de l’Amazones i del Plata (2.150 km de longitud i 948.000 km2 de conca, que comprèn la gran regió dels llanos).
Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní
Ventuari
Riu
Riu de Veneçuela, afluent de l’Orinoco per la dreta (530 km).
Neix a la prolongació oriental de la serra Maigualida, prop de la frontera amb el Brasil, i aflueix a l’Orinoco a Santa Bárbara
el Turonell
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont (Garrotxa), travessa de N a S el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca.
riu Tort
Riu
Afluent per l’esquerra del riu Ser, que neix dins el terme de Mieres (Garrotxa) i desemboca al de Sant Ferriol, a la dreta del poble del Torn.
riu Brugent

Aspecte del riu Brugent quan travessa la població de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Serralada Transversal, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d’Amer (Selva), al peu de l’actual presa del Pasteral.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant oriental de les…
riu de Beget
Riu
Riu del Ripollès i de la Garrotxa, format sota el castell de Rocabruna per la unió de la riera de Rocabruna, del torrent de les Arçoles (formats al Montfalgars) i del Torrent de Rocabertella (que baixa del coll de Malrem).
Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s’uneix dins el congost o grau d’Escales al riu d’Oix i forma el Llierca
Arauca
Riu
Riu de Veneçuela i Colòmbia, afluent de l’Orinoco per la vora esquerra (1 300 km).
Neix a la serralada Oriental, a Colòmbia, i fa de frontera entre aquest país i Veneçuela durant 280 km És navegable fins a El Amparo, poc després d’Arauca
Apure
Riu
Riu de Veneçuela, afluent per l’esquerra de l’Orinoco (815 km).
Neix per la unió dels rius Uribante i Sarare prop de Guasdualito Recorre les planes de l’Orinoco en direcció W-E, i per la vora esquerra rep el riu Portuguesa a San Fernando de Apure Des d’aquesta ciutat el riu adquireix un caràcter deltaic, amb nombroses bifurcacions fins que desguassa a l’Orinoco prop de Caicara de l’Orinoco En aquest darrer tram l’Apure és navegable
Amazones

L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…