Resultats de la cerca
Es mostren 8038 resultats
Vaupés
Riu
Riu de Colòmbia i el Brasil, subafluent de l’Amazones a través del Negro (1 126 km).
Neix a l’E de la Cordillera Oriental per la unió de l’Umilla i l’Itilla Durant 100 km serveix de frontera entre Colòmbia i el Brasil Bé que el seu cabal és considerable, és poc aprofitat Desguassa al Negro al S de Tapira
V’atka
Riu
Riu de Rússia, afluent del Kama per la dreta i, per tant, subafluent del Volga (1 314 km de longitud i 129 000 km2 de conca).
Neix a l’elevació de Verkhnekamsk, a la República dels Udmurts, i corre a través de l' oblast’ de Kirov Rússia i de la República dels Tàtars És un riu típic de planura, però amb canvis de direcció molt sobtats i amb un recorregut ple de sinuositats De règim nival, té un cabal mitjà anual de 890 m 3 per segon Es glaça de novembre a abril Té com a afluents principals el Kobra, el Moloma, el Pižma, el Čepca, el Bystrica i el Kil’mez’ És navegable des de Kirov hom hi practica la pesca, i és emprat per al transport per flotació
Vardar
Riu
Riu (396 km) de Macedònia, que neix a la serralada de Šar, prop de Gostivar, a l’estat de Macedònia, passa per Skopje, penetra a la Macedònia grega i desemboca en delta al golf de Tessalònica, a la mar Egea.
La seva conca constitueix la via tradicional de comunicació entre la Mediterrània oriental i l’Europa central, i avui és recorreguda per les vies que uneixen Tessalònica amb Belgrad
Var
Riu
Riu de Provença, Occitània (120 km).
Neix al S de Barceloneta de Provença i desguassa a la Mediterrània prop de Niça
aigua de Valls
Riu
Curs d’aigua dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma, prop de Gósol (Berguedà), per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga
barranc de Vallmelós
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu Cànyoles, límit entre els municipis de la Font de la Figuera i Moixent (Costera).
Dîmboviţa
Riu
Riu de Romania (250 km).
Neix a les muntanyes de Făgăraş, als Carpats, des d’on baixa per travessar la plana del Danubi Desguassa a Budeşti, a l’Argeş Passa per Bucarest i és aprofitat per al regadiu i la producció d’energia hidroelèctrica
Doce
Riu
Riu del Brasil que drena el centreest dels estats de Minas Gerais i Espírito Santo (579 km).
Neix al vessant est de la Serra do Espinhaço i pren la direcció NE fins a Governador Valadares, capçalera de la navegació es dirigeix cap el SE, travessa la Serra dos Aimorés i desguassa a l’Atlàntic, al nord de Riacho A la seva vall hom conrea cacau i cria bestiar boví i porcí
Dnièster
Riu
Riu de Moldàvia i d’Ucraïna (1 411 km de longitud i 72 000 km2 de conca).
Neix al vessant nord dels Carpats, prop de Dorogobuž, segueix una direcció aproximada NW-SE i desguassa a la mar Negra en un ample estuari al sud d’Odessa Navegable fins a Haylyč, és una important via de comunicació En són els principals afluents els rius Seret i Reut És molt aprofitat per al regadiu i per a la producció d’energia elèctrica
Bermejo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent per la dreta del Paraguai (1 780 km).
Format per dos rius, el Bermejo i el Río Grande de Tarija, que neixen en territori bolivià i s’uneixen al nord de la ciutat argentina d’Orán, durant 90 km fa de frontera entre Bolívia i l’ Argentina Després d’Orán forma dos braços l’antic llit, anomenat Río del Valle, corre uns 20 km al sud del nou, anomenat Teuco, i a Fortín Lavalle tornen a ajuntar-se A partir de Presidencia Roca és navegable per vaixells de poc calat