Resultats de la cerca
Es mostren 8038 resultats
Beni
Riu
Riu de l’Amazònia, a l’oest de Bolívia (1.700 km).
Neix a la Serralada Oriental, flueix en direcció nord-est i rep per l’esquerra el Madidi i el Madre de Dios , i a la frontera amb Brasil, a Villa Bella, se li uneix per la dreta el Mamoré i dona origen al riu Madeira , afluent de l’ Amazones
Aldan
Riu
Riu de les terres altes de la Sibèria central, a Iakútia, Rússia, afluent del Lena (2 242 km).
Neix als monts Stanovoi i voreja l’altiplà de l’Aldan Navegable en la seva major part, constitueix una font important d’hidroenergia A la seva conca es troben explotacions d’or i de mica
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc després de la…
Alcanadre
Riu
Riu de la península Ibèrica, Aragó, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (138 km).
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana Neix a les calcàries cretàcies prepirinenques de la serra d’El Galardón, flueix en direcció meridiana i recorre el terciari detrític del Somontano i dels Monegros Per la vora dreta rep el Guatizalema i, aigua avall de Sarinyena, el Flumen Torça després en angle recte cap a l’E i desguassa al Cinca, prop de Ballobar Des que rep el Guatizalema fins a la confluència, la ribera de l’Alcanadre és regada per canals i séquies Mou les hidrocen trals de Huerto potència installada 80 kW i de Bierge 80 kW El territori comprès entre el Cinca i l’…
Alberche
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent del Tajo per la dreta (177 km).
Neix a la serra de Gredos, on drena una àrea de cereals i de vinya canvia bruscament la direcció E per la SW vers el Tajo, i rega l’horta de Talavera de la Reina, prop d’on desemboca Té un cabal de 14,72 m 3 /s, i el seu règim és pluvionival És aprofitat per diverses hidrocentrals mogudes pels pantans de La Charca del Cura, San Juan, Burguillo i Las Picadas, entre d’altres
Albany
Riu
Riu de la regió laurenciana, Canadà, emissari del llac Saint Joseph (512 km).
Travessa el Clay Belt i desemboca a la badia James, prop de Fort Albany
riu d’Albaida
Riu
Riu de la zona central del País Valencià, afluent, per la dreta, del Xúquer.
Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de passar prop de…
Alba
Riu
Nom romà d’un riu de la costa septentrional de Catalunya, prop de Rhode (Roses).
Sembla correspondre a la Muga
Alagón
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per la dreta del Tajo (209 km).
Neix a la Sierra de Peña de Francia i, tallant el desnivell entre ambdues Mesetas, flueix entre esquists d’escassa vegetació i argiles fèrtils Vega de Coria el curs alt és aprofitat per al regadiu i l’energia elèctrica embassaments de Gabriel y Galán y de Valdeobispo Desemboca prop d’Alcántara Té un cabal de 49,59 m 3 /s a Alcántara i el seu règim és pluvionival oceànic amb influència mediterrània
Akhelōos
Riu
Riu de Grècia (220 km).
Neix al mont Pindos, segueix cap al S, rega la plana d’Agrínion i desemboca, formant un delta, a la mar Jònica, a l’entrada del golf de Patres El nom popular grec és Aspropótamos