Resultats de la cerca
Es mostren 1067 resultats
el Fluvià
Pont fortificat, del segle XII, sobre el Fluvià, passeig arqueòlogic d’accés a la vella població de Besalú
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…
l’Aglí
L’Aglí, riu del litoral mediterrani. Neix a les Corberes i desemboca a la Mediterrània, entre la Tet i l’estany de Salses
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló i a la Fenolleda.
Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus…
Salzach
Riu Salzach de Salzburg, i el castell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Àustria i d’Alemanya, afluent de l’Inn (200 km).
Neix als Alps de Kitzbühel, passa per Salzburg i s’uneix a l’Inn aigües amunt de Braunau
Saint Croix River
Vista del Saint Croix River, prop de Saint Paul (Minnesota)
© Maria Galí i Cabana
Riu
Curs fluvial dels estats de Wisconsin i Minnesota (EUA).
Tibutari del riu Mississipí , té una longitud de 264 km Els darrers 201 km abans de la seva desembocadura, a Prescott Wisconsin, fa de frontera entre els estats de Wisconsin i Minnesota Neix al sector NW de l’estat de Wisconsin, i a uns 32 km reb les aigües del Namekagon River
Zambezi
La gran presa de Kariba, controlada per Zimbàbue i Zàmbia
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (2.260 km de longitud i 1.450.000 km 2
de conca).
Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les aigües del Shire…
Iguaçú
L'Iguaçú i les seves cascades
Riu
Riu del Brasil, principal afluent del Paraná (1.320 km).
Neix a la Serra do Mar i desemboca a la confluència de les fronteres brasilera, argentina i paraguaiana, on forma unes grans cascades, la més alta de les quals Salto Grande de Santa Maria fa 70 m cascades d'Iguaçú
el Ripoll
El Ripoll, al seu pas per Montcada i Reixac (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Prelitoral, al Vallès Occidental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix a la serra de Granera, dins el municipi de Sant Llorenç Savall; es dirigeix vers el S molt encaixat entre les serres del Farell i Sant Llorenç del Munt, passa vora Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès i Sabadell (on mou nombroses indústries tèxtils), i després de Barberà del Vallès pren la direcció W-E i, després de travessar el terme de Ripollet, s’uneix al Besòs a Montcada, un cop ha rebut, per la dreta, les aigües de la riera de Sant Cugat.
riu de Foix
El riu de Foix al seu pas pel terme de Santa Margarida i els Monjos
© Fototeca.cat
Riu
Riu que neix a la Serralada Prelitoral Catalana, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d’haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la Serralada Litoral.
Té 48,7 km de longitud Passa pels nuclis de població dels Monjos, Santa Margarida i Castellet El seu curs, disconforme amb l’estructura del terreny que travessa, en particular el seu congost litoral, és considerat epigènic Recull l’aigua de la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l’esquerra Ni l’alçària de la seva capçalera 944 m alt ni la pluviositat no li permeten gaire cabal Els aforaments fets al pantà de Foix donen una mitjana de 430 l/s aquest pantà, bastit el 1903 al congost litoral i acabat el 1928, serveix per als regatges litorals…
l’Isàvena
El riu Isàvena, i en segon terme el Turbó
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de l’Éssera per l’esquerra; desguassa al seu col·lector a Graus (Osca).
Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert…
riu d’Algars
El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després de la…