Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
riu Demetge
Riu
Riu del Berguedà, afluent, per la dreta, aigua amunt de Sant Quirze de Pedret, del Llobregat, format al vessant E del coll de la Creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l’Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast).
Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret
Salzach
Riu Salzach de Salzburg, i el castell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Àustria i d’Alemanya, afluent de l’Inn (200 km).
Neix als Alps de Kitzbühel, passa per Salzburg i s’uneix a l’Inn aigües amunt de Braunau
Pilica
Riu
Riu de Polònia, afluent per l’esquerra del Vístula (324 km).
Neix al Jura de Cracòvia, al SW del país, i després de descriure una gran corba desguassa aigua amunt de Varsòvia
l’Anyet
Pont vell amb el riu Anyet a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Alt Empordà, que neix al vessant S de l’Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de riera de Requesens.
Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada
Naab
Riu
Riu d’Alemanya, a l’Alt Palatinat de Baviera.
De 188 km de longitud, corre en direcció N-S i desemboca al Danubi per l’esquerra, 9 km més amunt de Ratisbona
Era Garona de Ruda
El riu de Ruda al fons de la vall homònima
© Fototeca.cat
Riu
Un dels dos braços —el més llarg— que forma la Garona
a Castell-lleó (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader
Cavally
Riu
Riu de la costa guineana, Àfrica Occidental (500 km).
Neix al mont Nimba i flueix en direcció meridiana La major part del seu curs forma frontera entre la Costa d’Ivori i Libèria Desguassa a l’Atlàntic, al cap Palmas, i és navegable uns 70 km aigua amunt de la desembocadura
Bandama
Riu
Riu de la Costa d’Ivori, al vessant atlàntic (720 km).
Neix de la unió del Bandama Roig i del Bandama Blanc flueix en direcció meridional, rep el Nzi per l’esquerra i desguassa al golf de Guinea arran de la localitat de Grand-Lahou Aigua amunt de l’embocadura és navegable uns 50 km per a petits vaixells
riu de La Hoz
Riu
Curs fluvial de la Vall de Cofrents, afluent del Xúquer per la dreta.
Neix al vessant septentrional del puntal de Meca, dins el terme d’Aiora, i després de rebre per la dreta el riu Reconque prop de Teresa de Cofrents i la rambla de Murell aigua amunt de Xarafull desguassa al seu collector entre Xalans i Cofrents Passa vora la caseria de La Hoz , al municipi de Zarra, avui deshabitada
el Bulès
Riu
Riu del Rosselló, afluent, per la dreta de la Tet; neix al vessant nord-est del puig de l’Estela, dins el terme de la Bastida.
Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la séquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parallelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneixen La vall de Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó