Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
riu de Siurana

El riu de Siurana al seu pas pel terme del Molar poc abans d’afluir a l’Ebre (Priorat)
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua del Priorat, afluent de l’Ebre per l’esquerra.
Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró Baix Camp entra al Priorat pel de Cornudella de Montsant, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important,…
Cher
Riu
Riu del centre de França, afluent del Loira per l’esquerra (320 km i 14 000 km2 de conca).
Neix a Combrailles, al Massís Central, i flueix, molt encaixat, en direcció septentrional Poc abans de Montluçon, rep el Tardes per l’esquerra A Saint-Amand-Montrond canvia de direcció i flueix vers el NW fins a Vierzon, on rep el Yèvre per la dreta i gira vers l’oest Poc abans de Tours, el seu curs continua parallel al del Loira, i tots dos travessen la ciutat, fins a llur confluència, poc abans de Langeais El seu règim, pluvial, és molt irregular i registra fortes crescudes
riu d’Estaüja

El riu d’Estaüja, a Llívia
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Èguet, que davallen del roc de la Calm Separa els termes d’Estavar Alta Cerdanya i de Llívia Baixa Cerdanya
Rio Branco
Riu
Riu de l’Amazònia, afluent, per l’esquerra, del Rio Negro, a l’estat de Roraima, Brasil (750 km).
És de règim pluvial A l’estació de les pluges es posa en contacte amb el riu Rupumuni És format per dos rius, l’ Uraricuera i el Tacutu , que s’uneixen poc abans de Boa Vista, des d’on flueix en direcció nord-sud Aigües avall, abans d’arribar a Caracaraí, des d’on és navegable, rep per la dreta el riu Mucajaí i, més avall, a Catrimani, rep, també per la dreta, el riu Catrimani Desemboca al Rio Negro poc abans de Moura
Tocantins
Riu
Riu del Brasil, que segueix una direcció general S-N (2.640 km).
Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’…
l’Aiguamòg
Riu
Riu de la Vall d’Aran (municipi de Salardú) que aflueix per l’esquerra al riu de Ruda, poc abans d’arribar a Tredòs.
És alimentat pels 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la riera d’Aiguamòg , a l’indret conegut com a Aigüestortes
Cuyuní
Riu
Riu d’Amèrica del Sud que neix al massís de Guaiana, Veneçuela, i desguassa a l’estuari de l’Essequibo, Guyana (uns 900 km de longitud i 50 000 km2 de conca).
De règim pluvial tropical, el seu curs és poc conegut
el Ròvol
Riu
Riu del Rosselló, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montoliu de Perellós, al terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Aglí, poc abans de Ribesaltes
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Someş
Riu
Riu de l’Europa central, afluent per l’esquerra del Tisza (407 km).
És format a Dej Romania per la conjunció del Gran Someş i el Petit Someş, passa per Satu Mare i desemboca poc després d’entrar a Hongria
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina