Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Circeo
Cap
Promontori de la costa del Laci, Itàlia, que tanca el golf de Gaeta pel nord (541 m).
A la seva rodalia hi ha el parc nacional del Circeo 32 km 2 Conté nombrosos jaciments arqueològics pertanyents al Paleolític mitjà i superior
mont Amiata
Muntanya
Mont volcànic dels Apenins a Itàlia, a la regió de Toscana (1 734 m).
Hi són explotades mines de mercuri el centre miner de les quals és Abbadia San Salvatore
punta d’Alice
Cap
Cap d’Itàlia, a la província de Catanzaro, a la costa oriental de Calàbria, sobre la mar Jònica.
Té un far
Marmolada
Muntanya
Muntanya dels Alps orientals, pertanyent a les Dolomites, Itàlia, entre les valls de Fassa i San Pellegrino (3 342 m).
El vessant nord és cobert per una glacera i presenta un pendent suau el vessant sud és un precipici de gairebé 1 000 metres
cap Spartivento
Cap
Cap de l’extrem meridional de Calàbria, Itàlia, a la costa de la mar Jònica, en una prolongació oriental de l’Aspromonte.
Soracte
Muntanya
Muntanya del Laci, Itàlia, al N de Roma, separada dels monts Sabins pel Tíber (691 m).
De forma ellíptica allargada, la caracteritzen el seu aïllament i els seus pendents de roques calcàries Cantada per Virgili i Horaci, hi existí un santuari etrusc i hi foren construïts, al s VIII, diversos monestirs El de Sant'Andrea és conegut sobretot per un cronicó important per a la història medieval italiana
Testaccio
El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)
Muntanya
Petit turó de Roma, a l’esquerra del Tíber i prop de la porta de Sant Pau, que s’anà formant, ja en època romana (Testaceus mons) per l’amuntegament de testos o trossos d’objectes de terrissa.
Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol dirigit per José M…
cap Carbonara
Cap
Cap de la costa sud-oriental de l’illa de Sardenya, Itàlia, que tanca per l’est el golf de Càller.
punta del Faro
Cap
Cap de Sicília, Itàlia, al NE de Messina; forma l’extrem oriental de l’illa.