Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
puig de la Cabrafiga
Muntanya
Contrafort meridional (614 m) de la serra de Llaberia, a l’E, al terme de Pratdip (Baix Camp).
mola de Colldejou

Baixant de Colldejou (Ripollès)
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp hi ha els residus d’una antiga fortificació
tossa de l’Alzina
Muntanya
Muntanya (697 m) que forma part de la serra del coll de Balaguer, situada dins el municipi de Vandellòs (Baix Camp) al límit amb el de Tivissa (Ribera d’Ebre).
cova de l’Escoda
Cova
Cova del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
avencs de la Febró
Cova
Esquerda oberta a la cinglera d’origen càrstic situada al municipi de la Febró (Baix Camp).
Té més de 250 m de llargària, uns 25-30 m de fondària i de 6 a 8 m d’amplada Dins s’hi troben dues coves, una de les quals de gran capacitat, que havien contingut estalactites que foren totalment arrencades en tragueren carretades per decorar el desaparegut mas de Macià Vila, a Reus Els avencs, atapeïts de vegetació, foren al llarg del segle XIX refugi de contrabandistes i conspiradors, i segons la tradició s’hi amagà també el general Prim el 1843
puig d’en Cama
Muntanya
Contrafort meridional (717 m) de la serra de la Mussara, a la qual s’uneix pel coll de la Batalla, entre les valls de les rieres d’Almoster i de la Selva, al Baix Camp.