Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira
), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
pas de les Devotes
Congost
Congost per on el Cinca deixa les valls de capçalera (Bielsa i Gistau) i penetra a la depressió central de Sobrarb (Aragó).
la Lleberola
Congost
Congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), al Baix Cinca, actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell
estret de Mont-rebei
L’estret de Mont-rebei
© Xevi Varela
Congost
Congost que obre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del poble de Mont-rebei
, a través de les duríssimes calcàries del Montsec.
Se situat entre el Pallars Jussà Sant Esteve de la Sarga i la Noguera Àger, a l’E, i la Baixa Ribagorça Viacamp i Lliterà, a l’W De gran espectacularitat, té 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets molt dretes El pantà de Canelles ha fet pujar el nivell hídric Intransitable fins el 1924, hom construí un corriol al vessant dret, però no és obert al trànsit rodat
Montdevalls
Muntanya
Muntanya (862 m) del municipi de Baells (Llitera), al límit amb el de Peralta i Calassanç, a la divisòria d’aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana.
pic de Paderna
Muntanya
Contrafort (2 621 m) nord del massís de la Maladeta, dins el municipi de Benasc (Ribagorça), a l’E de la tuqueta Blanca.
Domina l' estany de Paderna 2 225 m alt, a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa
congost d’Ovarra
El congost d’Ovarra, obert per l’Isàvena al N de la comarca
© Fototeca.cat
Congost
Pas estret per on l’Isàvena fendeix les serres interiors dels Prepirineus meridionals que separen el municipi de les Paüls i del de Beranui (Ribagorça).
Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, queel remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970
estret de Ventamillo
Congost
Congost llarg (4 km) i estret obert per l’Éssera entre la serra de Gia i la muntanyeta de Gavàs, que limita pel S la vall de Benasc (Ribagorça).
S'inicia prop del poble del Ru és conegut també amb el nom de congost del Ru Es troba tot ell dins el municipi de Castilló de Sos A la sortida, s’inicia el terme de Seira, dins el sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça
pic d’Aragüells
Muntanya
El primer dels cims (3.030 m) a l’oest del coll de Cregüenya o coll d’Aragüells (2.910 m) que comunica les valls de Corones i de Cregüenya en la cresta que uneix el pic Maleït i el pic d’Estatats, al massís de la Maladeta, dins el terme municipal de Benasc (Ribagorça).
El petit estany d’Aragüells es troba al vessant meridional d’aquest pic, aigua avall de l’estany de Corones en la Vallhiverna
cap de les Toralles
Muntanya
Contrafort (1 237 m) meridional de la serra del Cis, que separa les valls i els termes d’Areny de Noguera i Monesma i Queixigar, a la Ribagorça.
Al vessant septentrional hi ha unes mines de carbó