Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
hospital dels Aspres
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital de la vila d’Àger (Noguera) construït a la fi del s XI; el 1101 fou dedicada l’església de Sant Nicolau, adjunta a l’hospital.
Guardialta
Muntanya
Muntanya (707 m) que domina pel N la vila d’Os de Balaguer (Noguera).
mont Amiata
Muntanya
Mont volcànic dels Apenins a Itàlia, a la regió de Toscana (1 734 m).
Hi són explotades mines de mercuri el centre miner de les quals és Abbadia San Salvatore
puig de Montlleó
Muntanya
Puig (977 m) del municipi d’Àger (Noguera), a la serra de Montclús, la qual separa la vall d’Àger del Farfanya.
La seva església de Santa Maria, esmentada ja al s XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó
Marmolada
Muntanya
Muntanya dels Alps orientals, pertanyent a les Dolomites, Itàlia, entre les valls de Fassa i San Pellegrino (3 342 m).
El vessant nord és cobert per una glacera i presenta un pendent suau el vessant sud és un precipici de gairebé 1 000 metres
roca de Migjorn
Darrere l’església de Santa Maria de Rúbies s’alça la roca de Migjorn
© Isidre Blanc
Muntanya
Un dels cims (1.465 m) del Montsec de Rúbies, a l’W del pic de Pallars, termenal de Llimiana (Pallars Jussà) i Vilanova de Meià (Noguera).
Soracte
Muntanya
Muntanya del Laci, Itàlia, al N de Roma, separada dels monts Sabins pel Tíber (691 m).
De forma ellíptica allargada, la caracteritzen el seu aïllament i els seus pendents de roques calcàries Cantada per Virgili i Horaci, hi existí un santuari etrusc i hi foren construïts, al s VIII, diversos monestirs El de Sant'Andrea és conegut sobretot per un cronicó important per a la història medieval italiana
Testaccio
El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)
Muntanya
Petit turó de Roma, a l’esquerra del Tíber i prop de la porta de Sant Pau, que s’anà formant, ja en època romana (Testaceus mons) per l’amuntegament de testos o trossos d’objectes de terrissa.
Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol…