Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
puig de Rocabruna
Muntanya
Contrafort (301 m alt.) oriental de la serra d’Ordal, que domina el pla del Llobregat, termenal dels municipis de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló (Baix Llobregat).
mont Amiata
Muntanya
Mont volcànic dels Apenins a Itàlia, a la regió de Toscana (1 734 m).
Hi són explotades mines de mercuri el centre miner de les quals és Abbadia San Salvatore
Korvatunturi
Muntanya
Muntanya del Urho Kekkonen National Park, a la Lapònia, a la frontera entre Finlàndia i Rússia (Finlàndia).
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
Montpedrós
Muntanya
Contrafort (357 m alt.) oriental del massís de Garraf, termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l’ermita de Sant Antoni.
Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós
Marmolada
Muntanya
Muntanya dels Alps orientals, pertanyent a les Dolomites, Itàlia, entre les valls de Fassa i San Pellegrino (3 342 m).
El vessant nord és cobert per una glacera i presenta un pendent suau el vessant sud és un precipici de gairebé 1 000 metres
puig d’Olorda
Muntanya
Contrafort (439 m) oest de la serra de Collserola, termenal dels municipis de Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (Baix Llobregat), damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda
.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment
Soracte
Muntanya
Muntanya del Laci, Itàlia, al N de Roma, separada dels monts Sabins pel Tíber (691 m).
De forma ellíptica allargada, la caracteritzen el seu aïllament i els seus pendents de roques calcàries Cantada per Virgili i Horaci, hi existí un santuari etrusc i hi foren construïts, al s VIII, diversos monestirs El de Sant'Andrea és conegut sobretot per un cronicó important per a la història medieval italiana
Testaccio
El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)
Muntanya
Petit turó de Roma, a l’esquerra del Tíber i prop de la porta de Sant Pau, que s’anà formant, ja en època romana (Testaceus mons) per l’amuntegament de testos o trossos d’objectes de terrissa.
Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol dirigit per José M…