Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
roca Maura
Ruïnes de la torre Moratxa, al puig de Rocamaura
© Fototeca.cat
Muntanya
Contrafort (225 m alt.) del massís de Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit dins el municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) per ponent.
Des del 1078 fins al s XII apareix esmentat el castell de Rocamaura o Roca Maura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació
puig Palou
Muntanya
Contrafort (1 431 m) sud de la serra de Milany, als vessants del qual resten els masos de Palou Gran i Palou Xic del municipi de Vidrà (Osona).
Té el seu origen en una villa rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic
el Puigmal
Vista del Puigmal des de Montlluís
© JoMV
Muntanya
La muntanya més alta (2.910 m), juntament amb el Carlit, dels Pirineus Orientals, al límit entre el municipi de Queralbs (Ripollès) i el d’Er (Alta Cerdanya).
Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió…
puig de les Relíquies
Muntanya
Petit puig que s’aixeca a l’esquerra del Ritort, a la Vila de Baix de Camprodon (Ripollès), on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s’instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau.
Des d’aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere
turó de Corones
Muntanya
Contrafort S (1 517 m) de la serra de Sant Amanç, dins el terme d’Ogassa (Ripollès), damunt Sant Martí d’Armàncies.
puig de les Àligues
Muntanya
Un dels cims (1 341 m) de la part més elevada de la serra de Curull, dins el terme municipal de Sant Pere de Torelló (Osona), al límit amb el Ripollès.
puig Cerverís
Muntanya
Contrafort meridional del massís de Balandrau (Ripollès), de 2 206 m d’alt.
la Cau
Muntanya
Contrafort occidental (ras de la Cau, 1 425 m) de la serra de Milany (Ripollès), termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins el darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau
Vinicunca
Vista de Vinicunca
Nathali Castaño (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Muntanya de la serralada de Vilcanota (Perú), als Andes, de 5.200 m d’altitud, entre els districtes de Cusipata (Quispicanchi) i Pitumarca (
Canchis).
És coneguda per les franges de colors que la conformen La varietat cromàtica de les franges és deguda als diferents minerals que la componen el rosat és per l’argila vermella, les fangolites i la sorra el blanc pel gres de quars i les margues el vermell per les argillites i les argiles pertanyents al Terciari superior el verd per les fillites i les argiles riques en ferro magnesià el marró terrós és producte del fanglomerat compost per roca amb magnesi pertanyent a l’era quaternària, i el color groc mostassa pel gres calcari ric en minerals sulfurats Situada a només dues hores de Cuzco, s’ha…