Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
roc de Sant Salvador
Muntanya
Contrafort (1235 m alt) occidental del roc de Frausa, que domina la vall de Montdony, en el municipi d’Arles (Vallespir), dins l’antic terme de Montalbà de l’Església.
puig de Rocabruna
Muntanya
Contrafort (301 m alt.) oriental de la serra d’Ordal, que domina el pla del Llobregat, termenal dels municipis de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló (Baix Llobregat).
pic de la Pelada
Muntanya
Contrafort (2 370 m) sud del massís de Madres, termenal dels municipis de Censà i d’Oleta (Conflent).
pic de Peiraforca
Muntanya
Contrafort nord (2 647 m) del puig de Campcardós, dins el terme de Porta (Alta Cerdanya).
pic de la Palma
Muntanya
Contrafort (2 474 m alt) oriental del puig Peric, dins el massís del Carlit, que separa les valls de Lladura i de Balcera, termenal dels municipis de Formiguera i dels Angles, al Capcir (Alta Cerdanya).
pic de Portapàs
Muntanya
Contrafort (1 798 m) oriental del massís de Madres, termenal dels municipis de Mosset, Orbanyà i Noedes (Conflent).
Guardialta
Muntanya
Muntanya (707 m) que domina pel N la vila d’Os de Balaguer (Noguera).
pic de Fontfreda
Muntanya
Contrafort septentrional (1 061 m) del roc de Frausa, termenal dels municipis de Ceret i de Morellàs i les Illes (Vallespir).
roc de la Mort de l’Escolà
Muntanya
Contrafort (2 463 m) est de roca Colom, termenal dels municipis de Mentet i de Pi (Conflent) i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir).
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables