Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
puig Palou
Muntanya
Contrafort (1 431 m) sud de la serra de Milany, als vessants del qual resten els masos de Palou Gran i Palou Xic del municipi de Vidrà (Osona).
Té el seu origen en una villa rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic
pic dels Corbs
Muntanya
Contrafort (241 m), un dels més meridionals de la serra d’Espadà, dins el terme de Sagunt, al nord de la ciutat, que separa l’horta de Morvedre de la vall de Segó.
alt de Guerra
Muntanya
Muntanya (913 m) de la foia de Castalla, que domina per ponent la ciutat.
puig de les Àligues
Muntanya
Un dels cims (1 341 m) de la part més elevada de la serra de Curull, dins el terme municipal de Sant Pere de Torelló (Osona), al límit amb el Ripollès.
la Maigmudella
Muntanya
Contrafort septentrional (547 m alt.) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l’Arc pel S.
És termenal dels municipis de Cabanes de l’Arc i de la Pobla Tornesa Plana Alta
Alberri
Muntanya
Un dels contraforts sud-orientals de la serra de Mariola, dins el terme municipal de Cocentaina (Comtat).
tossal de Manises
Muntanya
Tossal situat prop de la costa, al N de la ciutat d’Alacant, al costat de l’Albufereta.
S'hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavades en part des del 1932 Els materials més antics segles V-IV aC són, en bona part, coneguts a través de la necròpoli de l'Albufereta d’Alacant La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi Desparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan segle III Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum