Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
el Puigmal
Vista del Puigmal des de Montlluís
© JoMV
Muntanya
La muntanya més alta (2.910 m), juntament amb el Carlit, dels Pirineus Orientals, al límit entre el municipi de Queralbs (Ripollès) i el d’Er (Alta Cerdanya).
Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió regressiva ha…
puig de les Relíquies
Muntanya
Petit puig que s’aixeca a l’esquerra del Ritort, a la Vila de Baix de Camprodon (Ripollès), on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s’instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau.
Des d’aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere
turó de Corones
Muntanya
Contrafort S (1 517 m) de la serra de Sant Amanç, dins el terme d’Ogassa (Ripollès), damunt Sant Martí d’Armàncies.
muntanyes d’Atakora
Muntanya
Alineació muntanyosa de l’Àfrica, al nord de Togo i Benín, d’uns 300 km de longitud per uns 40 km d’amplada, formada per quarsites metamòrfiques molt plegades i erosionades i drenada pels rius Níger, Oti i Ouémé.
puig Cerverís
Muntanya
Contrafort meridional del massís de Balandrau (Ripollès), de 2 206 m d’alt.
la Cau
Muntanya
Contrafort occidental (ras de la Cau, 1 425 m) de la serra de Milany (Ripollès), termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins el darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau
puig de Bastiments
El puig de Bastiments
© Xevi Varela
Muntanya
Massís (2.881 m) muntanyós, al sector de capçalera del Ripollès.
És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector