Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
roca Maura
© Fototeca.cat
Muntanya
Contrafort (225 m alt.) del massís de Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit dins el municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) per ponent.
Des del 1078 fins al s XII apareix esmentat el castell de Rocamaura o Roca Maura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació
puig de Rocabruna
Muntanya
Contrafort (301 m alt.) oriental de la serra d’Ordal, que domina el pla del Llobregat, termenal dels municipis de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló (Baix Llobregat).
morral de Cabrafeixet
Muntanya
Contrafort meridional a la serra de Cardó, entre la Ribera d’Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (el Perelló), de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols
turó de Jofré
Muntanya
Contrafort (335 m) oriental de la serra de Montnegre, al terme de Tordera (Maresme).
Separa les valls de Vallmanya, Palafolls i Sant Pere de Riu
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
Montsagre
Muntanya
Contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), format pel Montsagre de Paüls (1.044 m alt. a la mola Grossa), al NE, i el Montsagre d’Horta (970 m alt.), al SW, a banda i banda del tossal d’en Grilló o Engrilló (1.073 m alt.).
Montpedrós
Muntanya
Contrafort (357 m alt.) oriental del massís de Garraf, termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l’ermita de Sant Antoni.
Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós
Montcabrer
© Alberto González Rovira
Muntanya
Contrafort sud (307 m) de la Serralada Litoral, al límit entre els termes de Cabrils i de Cabrera de Mar (Maresme), que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac.
Al cim hi ha restes d’un poblat ibèric Els seus vessants han estat urbanitzats
el Montaspre
Muntanya
Contrafort (528 m) S de la serra del Boix, dins el terme de Tortosa (Baix Ebre), que domina l’horta de Tortosa, damunt el Bítem.
el Montalt
Muntanya
Contrafort (595 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
Hom troba esmentat l’antic castell de Montalt el 1016 hi ha restes d’una construcció antiga i primitiva al cim, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar