Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
roca Maura
© Fototeca.cat
Muntanya
Contrafort (225 m alt.) del massís de Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit dins el municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) per ponent.
Des del 1078 fins al s XII apareix esmentat el castell de Rocamaura o Roca Maura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació
puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia
puig d’en Galileu
Muntanya
Contrafort septentrional (1 195 m) des Teix, dins el municipi d’Escorca (Mallorca), a la serra de Tramuntana.
morral de Cabrafeixet
Muntanya
Contrafort meridional a la serra de Cardó, entre la Ribera d’Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (el Perelló), de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols
cova del Drac
© Fototeca.cat
Muntanya
Relleu massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), que forma un monòlit foradat, destacat de la cinglera que limita la Mola.
puig d’Alpare
Muntanya
Un dels cims de les serres de Llevant (487 m), termenal dels municipis d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar.
Montsagre
Muntanya
Contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), format pel Montsagre de Paüls (1.044 m alt. a la mola Grossa), al NE, i el Montsagre d’Horta (970 m alt.), al SW, a banda i banda del tossal d’en Grilló o Engrilló (1.073 m alt.).
el Montaspre
Muntanya
Contrafort (528 m) S de la serra del Boix, dins el terme de Tortosa (Baix Ebre), que domina l’horta de Tortosa, damunt el Bítem.
el Marturi
Muntanya
Contrafort sud-occidental del Caro, als ports de Beseit (Baix Ebre).
Serrissoles
Muntanya
Contrafort (1 330 m alt.) sud-occidental del Caro, termenal dels municipis de Tortosa i Roquetes (Baix Ebre) i de la Sénia (Montsià).