Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Serrissoles
Muntanya
Contrafort (1 330 m alt.) sud-occidental del Caro, termenal dels municipis de Tortosa i Roquetes (Baix Ebre) i de la Sénia (Montsià).
Montsagre
Muntanya
Contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), format pel Montsagre de Paüls (1.044 m alt. a la mola Grossa), al NE, i el Montsagre d’Horta (970 m alt.), al SW, a banda i banda del tossal d’en Grilló o Engrilló (1.073 m alt.).
el Montaspre
Muntanya
Contrafort (528 m) S de la serra del Boix, dins el terme de Tortosa (Baix Ebre), que domina l’horta de Tortosa, damunt el Bítem.
morral del Cantdelgall
Muntanya
Contrafort meridional (767 m) de la serra de Cardó, a la qual s’uneix per la serra del Boix; és termenal dels municipis de Tortosa, Tivenys i el Perelló (Baix Ebre).
puig d’en Cama
Muntanya
Contrafort meridional (717 m) de la serra de la Mussara, a la qual s’uneix pel coll de la Batalla, entre les valls de les rieres d’Almoster i de la Selva, al Baix Camp.
puig de la Cabrafiga
Muntanya
Contrafort meridional (614 m) de la serra de Llaberia, a l’E, al terme de Pratdip (Baix Camp).
morral de Cabrafeixet
Muntanya
Contrafort meridional a la serra de Cardó, entre la Ribera d’Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (el Perelló), de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols
tossa de l’Alzina
Muntanya
Muntanya (697 m) que forma part de la serra del coll de Balaguer, situada dins el municipi de Vandellòs (Baix Camp) al límit amb el de Tivissa (Ribera d’Ebre).
mola de Colldejou
Baixant de Colldejou (Ripollès)
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp hi ha els residus d’una antiga fortificació
el Marturi
Muntanya
Contrafort sud-occidental del Caro, als ports de Beseit (Baix Ebre).