Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
puig de Rocabruna
Muntanya
Contrafort (301 m alt.) oriental de la serra d’Ordal, que domina el pla del Llobregat, termenal dels municipis de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló (Baix Llobregat).
bosc de la Rabassa
Muntanya
Bosc de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant septentrional de la serra de Pimès (que culmina al pic de la Rabassa
, a 2 169 m alt), prop del límit meridional d’Andorra.
La riera de la Rabassa , que neix sota el port de Caborreu, passa sota Aubinyà i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall de Sant Julià de Lòria
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
Montpedrós
Muntanya
Contrafort (357 m alt.) oriental del massís de Garraf, termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l’ermita de Sant Antoni.
Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós
puig d’Olorda
Muntanya
Contrafort (439 m) oest de la serra de Collserola, termenal dels municipis de Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (Baix Llobregat), damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda
.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment
pui d’Olivesa
Muntanya
Turó d’uns 1 000 m d’altitud que s’aixeca a la riba dreta de la Valira, davant la vila de Sant Julià de Lòria (Andorra), coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca , relativament moderna, ha fet suposar —sense cap prova fins ara— l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles