Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
alt de Peret
Muntanya
Contrafort (979 m) meridional de la serra de l’Arguenya, que forma una mola al límit dels termes de Petrer (Vinalopó Mitjà) i de Castalla (Alcoià).
puig d’Olorda
Muntanya
Contrafort (439 m) oest de la serra de Collserola, termenal dels municipis de Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (Baix Llobregat), damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda
.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
Montpedrós
Muntanya
Contrafort (357 m alt.) oriental del massís de Garraf, termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l’ermita de Sant Antoni.
Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós
puntal del Ginebre
Muntanya
Contrafort oriental (1 017 m alt.) del Maigmó, dins el terme de Petrer (Vinalopó Mitjà).
puig de Rocabruna
Muntanya
Contrafort (301 m alt.) oriental de la serra d’Ordal, que domina el pla del Llobregat, termenal dels municipis de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló (Baix Llobregat).