Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
puig Rom
Vista aèria del castre del Puig Rom (Roses)
© Fototeca.cat
Muntanya
Promontori (224 m) de l’extrem SW de la península del cap de Creus, que tanca pel N l’àmplia badia de Roses.
Geològicament és constituït per granodiorites i tonalites sintectòniques del plutó hercinià de Roses, amb exemples notoris de zones de cisallaAl seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far
bosc de la Rabassa
Muntanya
Bosc de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant septentrional de la serra de Pimès (que culmina al pic de la Rabassa
, a 2 169 m alt), prop del límit meridional d’Andorra.
La riera de la Rabassa , que neix sota el port de Caborreu, passa sota Aubinyà i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall de Sant Julià de Lòria
Cadinell
Muntanya
Contrafort (2 112 m) meridional de la serra de Cadí, de la qual és separat pel coll de Jovell.
Domina el poble de Josa de Cadí Tuixén, Alt Urgell
puig Cabrer
Muntanya
Muntanya (525 m alt.) que limita, per l’esquerra del Francolí, l’estret de la Riba.
És termenal dels municipis de Valls, la Riba Alt Camp i Montblanc Conca de Barberà
Castellferran
Muntanya
Contrafort (793 m) occidental del massís de Montserrat, separat d’aquest pel coll de Can Maçana.
Montmajor
Muntanya
Muntanya de la Serralada Prelitoral catalana, al vessant valles à.
És el punt culminant 816 m alt de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià El massís, entre les rieres de Sentmenat SW i de Sant Sebastià NW i la collectora d’ambdues, la riera de Caldes NE, és format d’esquists silurians, que cavalquen damunt els conglomerats eocènics d’aquesta banda del Vallès, i les calcàries i margues triàsiques El planell avança al NNE com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa
pui d’Olivesa
Muntanya
Turó d’uns 1 000 m d’altitud que s’aixeca a la riba dreta de la Valira, davant la vila de Sant Julià de Lòria (Andorra), coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca , relativament moderna, ha fet suposar —sense cap prova fins ara— l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
puig Madrona
Muntanya
Contrafort nord (342 m) de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès.
Al vessant meridional del puig Madrona 342 m alt un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès, hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona primitivament, Santa Eulàlia de Madrona , amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins el 1315, convertida al s XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona
tuques d’Ixeia
Muntanya
Extrem est del massís de Posets, a la vall de Benasc, que forma una cresta entre el portilló de Grist i la vall d’Estós, que separa la vall de Vaticielles, al N, de la vall de l’Éssera, al S.
Culmina a l' agulla d’Ixeia 2835 m alt
el Farrúbio
Muntanya
Contrafort (792 m alt.) nord-oriental del Caro, al límit dels municipis de Tortosa (enclavament de la bassa dels Ganduls) i d’Alfara de Carles, sobre el poble dels Reguers.
S'hi forma el barranc de Farrúbio , que aflueix a l’Ebre per l’esquerra, prop del raval de Crist