Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
el Puigllançada
L’amplia plana cerdana amb els cims de Puigllançada i la Tossa d’Alp al fons
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (2 409 m) del Pirineu axial, al Berguedà.
Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt
Pedraforca
Vista del Pedraforca
© Marta Dòria
Muntanya
Muntanya de les Serres Interiors dels Prepirineus, que arrenca del Cadí en direcció SW, entre els municipis de Gósol i Saldes (Berguedà).
És un peduncle de 2,4 km de llarg, que de la Roca Roja 2038 m alt, té com a fites les collades del Teuler 2 081 m i del Verdet 2256 m i el Pollegó Superior, amb tres pics el cim Nord 2476 m, el Pollegó estricte 2506 m i el Calderer 2496 m Al sud, l’Enforcadura, que originà el nom de la muntanya 2356 m alt, serveix de trànsit al Pollegó Inferior 2444 m A llevant, el Pollegó Superior es prolonga fins al pic dels Cabirols 2442 m Aquesta muntanya, que separa les capçaleres del Llobregat riu de Gresolet i el Cardener aigua de Valls, és constituïda per un contrafort mesozoic considerat per alguns…
Montderm
Muntanya
Contrafort (1 530 m) meridional del Puigllançada, al límit entre els municipis de Castellar de n’Hug i de Guardiola de Berguedà.
Montcabrer
Vista del cim de Montcabrer
© Alberto González Rovira
Muntanya
Contrafort sud (307 m) de la Serralada Litoral, al límit entre els termes de Cabrils i de Cabrera de Mar (Maresme), que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac.
Al cim hi ha restes d’un poblat ibèric Els seus vessants han estat urbanitzats
el Montalt
Muntanya
Contrafort (595 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
Hom troba esmentat l’antic castell de Montalt el 1016 hi ha restes d’una construcció antiga i primitiva al cim, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar
Voltor
Muntanya
Contrafort oriental (2 281 m alt.) de la serra d’Ensija, termenal dels municipis de Saldes, Vallcebre i Fígols Vell (Berguedà).
cogulló d’Estela
Muntanya
Contrafort meridional (1 847 m alt.) dels rasos de Peguera, fins al terme de Castellar del Riu (Berguedà), que domina la vall del riu Demetge.
turó de Jofré
Muntanya
Contrafort (335 m) oriental de la serra de Montnegre, al terme de Tordera (Maresme).
Separa les valls de Vallmanya, Palafolls i SantPere de Riu
Castellberguedà
Vista parcial de Castellberguedà (Berguedà)
© Fototeca.cat
Muntanya
Turó espadat (1 292 m) a ponent del santuari de Queralt (Berguedà), fortificat durant les guerres carlines.
roques de Fumanya
Muntanya
Contrafort oriental de la serra d’Ensija al terme de Fígols Vell (Berguedà); al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya .
Al peu de les roques hi ha l’església romànica dedicada a sant Mateu