Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
pic dels Corbs
Muntanya
Contrafort (241 m), un dels més meridionals de la serra d’Espadà, dins el terme de Sagunt, al nord de la ciutat, que separa l’horta de Morvedre de la vall de Segó.
turó de Jofré
Muntanya
Contrafort (335 m) oriental de la serra de Montnegre, al terme de Tordera (Maresme).
Separa les valls de Vallmanya, Palafolls i SantPere de Riu
alt de Guerra
Muntanya
Muntanya (913 m) de la foia de Castalla, que domina per ponent la ciutat.
Montcabrer
Vista del cim de Montcabrer
© Alberto González Rovira
Muntanya
Contrafort sud (307 m) de la Serralada Litoral, al límit entre els termes de Cabrils i de Cabrera de Mar (Maresme), que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac.
Al cim hi ha restes d’un poblat ibèric Els seus vessants han estat urbanitzats
el Montalt
Muntanya
Contrafort (595 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
Hom troba esmentat l’antic castell de Montalt el 1016 hi ha restes d’una construcció antiga i primitiva al cim, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar
la Maigmudella
Muntanya
Contrafort septentrional (547 m alt.) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l’Arc pel S.
És termenal dels municipis de Cabanes de l’Arc i de la Pobla Tornesa Plana Alta
Alberri
Muntanya
Un dels contraforts sud-orientals de la serra de Mariola, dins el terme municipal de Cocentaina (Comtat).
tossal de Manises
Muntanya
Tossal situat prop de la costa, al N de la ciutat d’Alacant, al costat de l’Albufereta.
S'hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavades en part des del 1932 Els materials més antics segles V-IV aC són, en bona part, coneguts a través de la necròpoli de l'Albufereta d’Alacant La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi Desparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan segle III Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum