Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Pedraforca
Vista del Pedraforca
© Marta Dòria
Muntanya
Muntanya de les Serres Interiors dels Prepirineus, que arrenca del Cadí en direcció SW, entre els municipis de Gósol i Saldes (Berguedà).
És un peduncle de 2,4 km de llarg, que de la Roca Roja 2038 m alt, té com a fites les collades del Teuler 2 081 m i del Verdet 2256 m i el Pollegó Superior, amb tres pics el cim Nord 2476 m, el Pollegó estricte 2506 m i el Calderer 2496 m Al sud, l’Enforcadura, que originà el nom de la muntanya 2356 m alt, serveix de trànsit al Pollegó Inferior 2444 m A llevant, el Pollegó Superior es prolonga fins al pic dels Cabirols 2442 m Aquesta muntanya, que separa les capçaleres del Llobregat riu de Gresolet i el Cardener aigua de Valls, és constituïda per un contrafort mesozoic considerat per alguns…
el Puigllançada
L’amplia plana cerdana amb els cims de Puigllançada i la Tossa d’Alp al fons
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (2 409 m) del Pirineu axial, al Berguedà.
Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt
puig de Santa Caterina
Muntanya
Turó (266 m alt.) d’origen al·luvial a la dreta del Cardener i al S de la ciutat de Manresa (Bages), amb extensa terrassa superior presidida per una torre militar aixecada el 1839 damunt les ruïnes de la capella de Santa Caterina, prop d’un monestir de monges, documentat des del s. XIII.
roques de Fumanya
Muntanya
Contrafort oriental de la serra d’Ensija al terme de Fígols Vell (Berguedà); al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya
.
L’església parroquial és dedicada a sant Mateu
Castellberguedà
Vista parcial de Castellberguedà (Berguedà)
© Fototeca.cat
Muntanya
Turó espadat (1 292 m) a ponent del santuari de Queralt (Berguedà), fortificat durant les guerres carlines.
Montpeità
Muntanya
Turó del vessant S de la serra de les Brucardes, a la dreta del Llobregat, dins el terme de Sant Fruitós de Bages, damunt el qual s’aixeca l’església de Sant Valentí de Montpeità, d’un gòtic tardà, que fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.
El topònim és esmentat ja a mitjan s X
Montderm
Muntanya
Contrafort (1 530 m) meridional del Puigllançada, al límit entre els municipis de Castellar de n’Hug i de Guardiola de Berguedà.
Voltor
Muntanya
Contrafort oriental (2 281 m alt.) de la serra d’Ensija, termenal dels municipis de Saldes, Vallcebre i Fígols Vell (Berguedà).
cogulló d’Estela
Muntanya
Contrafort meridional (1 847 m alt.) dels rasos de Peguera, fins al terme de Castellar del Riu (Berguedà), que domina la vall del riu Demetge.