Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
puig Tomir
Muntanya
Un dels cims (1 100 m alt.) de la serra de Tramuntana, dins el municipi d’Escorca (Mallorca), vora el límit amb el de Pollença.
Separa les capçaleres dels torrents de Lluc a l’W, de Mortitx al NW, de Sant Jordi al NE i de Sant Miquel al S
Rudnik
Muntanya
Sistema orogràfic de Sèrbia, a la comarca de Šumadija (1.132 m).
Jaciments de plom, zinc, amiant i bismut Hom hi ha fet importants troballes arqueològiques del temps del bronze i de l’època romana
puig d’Alpare
Muntanya
Un dels cims de les serres de Llevant (487 m), termenal dels municipis d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar.
puig de s’Alcadena
Muntanya
Muntanya de vessants esquerps i cim aplanat (817 m), situada al terme d’Alaró, entre els torrents de Solleric i d’Almadrà.
Pertany a la tercera sèrie tectònica de la serra de Tramuntana de Mallorca Al vessant meridional es troba la possessió de s' Alcadena , a la qual pertany aquesta muntanya
puig d’en Galileu
Muntanya
Contrafort septentrional (1 195 m) des Teix, dins el municipi d’Escorca (Mallorca), a la serra de Tramuntana.
Fruška
Muntanya
Muntanyes de Vojvodina, Sèrbia.
S'estenen d’oest a est per la vora dreta del Danubi Altitud màxima 539 m Jaciments de carbó a Vrdnik, Cerevic i Beočin
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia