Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Testaccio
El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)
Muntanya
Petit turó de Roma, a l’esquerra del Tíber i prop de la porta de Sant Pau, que s’anà formant, ja en època romana (Testaceus mons) per l’amuntegament de testos o trossos d’objectes de terrissa.
Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol dirigit per José M…
el Talló
Muntanya
Muntanya (1 278 m alt.) que forma part de la serra que entre el puig Ou i la serra de Bestracà separa les valls del Bac (la Vall Bianya) i de Salarsa (Beget), a la Garrotxa.
Soracte
Muntanya
Muntanya del Laci, Itàlia, al N de Roma, separada dels monts Sabins pel Tíber (691 m).
De forma ellíptica allargada, la caracteritzen el seu aïllament i els seus pendents de roques calcàries Cantada per Virgili i Horaci, hi existí un santuari etrusc i hi foren construïts, al s VIII, diversos monestirs El de Sant'Andrea és conegut sobretot per un cronicó important per a la història medieval italiana
el Montpetit
Muntanya
Contrafort (898 m alt.) sud-oriental del Montmajor, dins el terme de Montagut de Fluvià (Garrotxa).
el Montcal
Muntanya
Muntanya (546 m) del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al límit NW del terme, contrafort S de la serra de la Mare de Déu del Mont.
puig Cabrioler
Muntanya
Muntanya i antic volcà (560 m), al S d’Olot, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
L’antic cràter és anomenat el clot de l’Olla
mont Amiata
Muntanya
Mont volcànic dels Apenins a Itàlia, a la regió de Toscana (1 734 m).
Hi són explotades mines de mercuri el centre miner de les quals és Abbadia San Salvatore
cingles de Martanyà
Muntanya
Contrafort W (1 030 m) del puig de Bassegoda, dins el terme de Montagut de Fluvià (Garrotxa), al N dels cingles de Gitarriu i davant dels de Talaixà, a l’esquerra de la riera de Sant Aniol.
Marmolada
Muntanya
Muntanya dels Alps orientals, pertanyent a les Dolomites, Itàlia, entre les valls de Fassa i San Pellegrino (3 342 m).
El vessant nord és cobert per una glacera i presenta un pendent suau el vessant sud és un precipici de gairebé 1 000 metres
el Puigsacalm
El Puigsacalm vist des de Joanetes
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya de la Serralada Transversal Catalana, al municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el puig Tosell Xic…