Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
el Puigsacalm
El Puigsacalm vist des de Joanetes
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya de la Serralada Transversal Catalana, al municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el…
pic dels Corbs
Muntanya
Contrafort (241 m), un dels més meridionals de la serra d’Espadà, dins el terme de Sagunt, al nord de la ciutat, que separa l’horta de Morvedre de la vall de Segó.
puig Cabrioler
Muntanya
Muntanya i antic volcà (560 m), al S d’Olot, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
L’antic cràter és anomenat el clot de l’Olla
cova del Drac
Vista de la Mola i el Morral del Drac (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Muntanya
Relleu massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), que forma un monòlit foradat, destacat de la cinglera que limita la Mola.
alt de Guerra
Muntanya
Muntanya (913 m) de la foia de Castalla, que domina per ponent la ciutat.
el Montpetit
Muntanya
Contrafort (898 m alt.) sud-oriental del Montmajor, dins el terme de Montagut de Fluvià (Garrotxa).
el Montcal
Muntanya
Muntanya (546 m) del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al límit NW del terme, contrafort S de la serra de la Mare de Déu del Mont.
cingles de Martanyà
Muntanya
Contrafort W (1 030 m) del puig de Bassegoda, dins el terme de Montagut de Fluvià (Garrotxa), al N dels cingles de Gitarriu i davant dels de Talaixà, a l’esquerra de la riera de Sant Aniol.
tossal de Manises
Muntanya
Tossal situat prop de la costa, al N de la ciutat d’Alacant, al costat de l’Albufereta.
S'hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavades en part des del 1932 Els materials més antics s V-IV aC són, en bona part, coneguts a través de la necròpoli de l'Albufereta d’Alacant La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi Desparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan s III Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum
la Maigmudella
Muntanya
Contrafort septentrional (547 m alt.) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l’Arc pel S.
És termenal dels municipis de Cabanes de l’Arc i de la Pobla Tornesa Plana Alta