Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
el Talló
Muntanya
Muntanya (1 278 m alt.) que forma part de la serra que entre el puig Ou i la serra de Bestracà separa les valls del Bac (la Vall Bianya) i de Salarsa (Beget), a la Garrotxa.
Montsagre
Muntanya
Contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), format pel Montsagre de Paüls (1.044 m alt. a la mola Grossa), al NE, i el Montsagre d’Horta (970 m alt.), al SW, a banda i banda del tossal d’en Grilló o Engrilló (1.073 m alt.).
el Montpetit
Muntanya
Contrafort (898 m alt.) sud-oriental del Montmajor, dins el terme de Montagut de Fluvià (Garrotxa).
el Montcal
Muntanya
Muntanya (546 m) del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al límit NW del terme, contrafort S de la serra de la Mare de Déu del Mont.
puig Cabrioler
Muntanya
Muntanya i antic volcà (560 m), al S d’Olot, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
L’antic cràter és anomenat el clot de l’Olla
puig Cavaller
Muntanya
Contrafort occidental de la serra de Pàndols (707 m), dins el terme de Gandesa (Terra Alta), morfològicament integrada a l’extrem septentrional dels ports de Beseit.
Domina les plataformes estructurals perifèriques o “terres altes” de la depressió de l’Ebre És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu Canaleta, i pel barranc de la Vall Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l’ofensiva de l’Ebre 1938
cingles de Martanyà
Muntanya
Contrafort W (1 030 m) del puig de Bassegoda, dins el terme de Montagut de Fluvià (Garrotxa), al N dels cingles de Gitarriu i davant dels de Talaixà, a l’esquerra de la riera de Sant Aniol.
el Puigsacalm
El Puigsacalm vist des de Joanetes
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya de la Serralada Transversal Catalana, al municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el puig Tosell Xic…