Resultats de la cerca
Es mostren 1894 resultats
pic de Portapàs
Muntanya
Contrafort (1 798 m) oriental del massís de Madres, termenal dels municipis de Mosset, Orbanyà i Noedes (Conflent).
tossal de Ponotx
Muntanya
Contrafort (1 181 m) oriental del Puigcampana, dins el terme de Polop (Marina Baixa).
muntanya de Ponera
Muntanya
Elevació muntanyosa (251 m) del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància, al límit amb el terme de Petrés.
malh des Pois
Muntanya
Contrafort (2.881 m alt.) septentrional del cap d’Eth Hòro de Molières, entre la vall del Nere, la vall d’Ets Pois, centrada a l’estanyet d’Ets Pois, l’emissari del qual, el barranc d’Ets Pois és la capçalera del Joèu i la vall del riu de l’Escalteta, a la capçalera de l’Éssera, dins el terme municipal de Vielha e Mijaran (Vall d’Aran).
alt de Peret
Muntanya
Contrafort (979 m) meridional de la serra de l’Arguenya, que forma una mola al límit dels termes de Petrer (Vinalopó Mitjà) i de Castalla (Alcoià).
el Pení
Vista de la badia i vila de Cadaqués amb la carena del Pení al fons (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Muntanya
Contrafort E (506 m) de la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, que domina per l’E la vila i la badia de Cadaqués.
Als seus vessants hi ha les installacions d’una estació de radar, establerta pels EUA després del 1953
puig Pelat de Talltendre
Muntanya
Elevació de la serra que separa les valls del riu Duran, a l’E, i del torrent de Passadella, a l’W, dins el municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
pic de la Pelada
Muntanya
Contrafort (2 370 m) sud del massís de Madres, termenal dels municipis de Censà i d’Oleta (Conflent).
muntanya Pelada
La Rambla del Carmel i entrada al túnel de la Rovira, a Barcelona
© Fototeca.cat
Muntanya
Petita alineació muntanyosa al N del pla de Barcelona, que culmina als turons del turó del Carmel
o d’en Móra (267 m alt.) i de la turó de la Rovira
(261 m alt.) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom 90 910 m 2 a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí El sector occidental que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada, termenal de Gràcia i Horta, fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d’Horta Carmel el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell
pic de Peiraforca
Muntanya
Contrafort nord (2 647 m) del puig de Campcardós, dins el terme de Porta (Alta Cerdanya).