Resultats de la cerca
Es mostren 1894 resultats
Olimp
Muntanya
Muntanya sagrada de Grècia, el cim més alt del país (2 917 m), que es dreça entre les regions de Tessàlia i Macedònia, prop de la mar Egea.
Es divideix en alt i baix Olimp i constitueix un massís rocallós, on el verd dels arbres contrasta amb el blanc de les parets calcàries La part culminant de la muntanya és com un altiplà amb cims que ultrapassen els 2 600 m Damunt aquest altiplà, cobert de neu i de núvols, els antics grecs situaren l’imperi dels déus i dels herois, que vivien aquí immortals i feliços sota el govern del sobirà Zeus
puig Neulós
Muntanya
Muntanya del massís de l’Albera, del qual és el punt culminant (1 257 m), al límit entre l’Alt Empordà i el Vallespir (la Jonquera i l’Albera).
Al vessant meridional les aigües van a la riera d’Anyet conca de la Muga, i al septentrional al riu Rom conca del Tec
mola del Murar
Muntanya
Mola (807 m) encinglerada que domina pel N la vila de Xert (Baix Maestrat), contrafort oriental dels ports de Morella.
Al sector més oriental, al lloc més elevat, hi ha restes d’un poblat de la cultura del bronze
roc de la Mort de l’Escolà
Muntanya
Contrafort (2 463 m) est de roca Colom, termenal dels municipis de Mentet i de Pi (Conflent) i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir).
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
Montsagre
Muntanya
Contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), format pel Montsagre de Paüls (1.044 m alt. a la mola Grossa), al NE, i el Montsagre d’Horta (970 m alt.), al SW, a banda i banda del tossal d’en Grilló o Engrilló (1.073 m alt.).
el Montpetit
Muntanya
Contrafort (898 m alt.) sud-oriental del Montmajor, dins el terme de Montagut de Fluvià (Garrotxa).
Montpeità
Muntanya
Turó del vessant S de la serra de les Brucardes, a la dreta del Llobregat, dins el terme de Sant Fruitós de Bages, damunt el qual s’aixeca l’església de Sant Valentí de Montpeità, d’un gòtic tardà, que fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.
El topònim és esmentat ja a mitjan segle X
Montpedrós
Muntanya
Contrafort (357 m alt.) oriental del massís de Garraf, termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l’ermita de Sant Antoni.
Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós
Montmajor
Muntanya
Muntanya de la Serralada Prelitoral catalana, al vessant valles à.
És el punt culminant 816 m alt de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià El massís, entre les rieres de Sentmenat SW i de Sant Sebastià NW i la collectora d’ambdues, la riera de Caldes NE, és format d’esquists silurians, que cavalquen damunt els conglomerats eocènics d’aquesta banda del Vallès, i les calcàries i margues triàsiques El planell avança al NNE com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa