Resultats de la cerca
Es mostren 1894 resultats
puig de Montlleó
Muntanya
Puig (977 m) del municipi d’Àger (Noguera), a la serra de Montclús, la qual separa la vall d’Àger del Farfanya.
La seva església de Santa Maria, esmentada ja al s XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
el Montgròs
Muntanya
Contrafort (358 m) sud-occidental del massís de Garraf, termenal dels municipis de Sant Pere de Ribes i de Canyelles.
Montejurra
Muntanya
Muntanya de Navarra, al SE d’Estella (1 405 m).
Hi tingué lloc la batalla de Montejurra 7 i 8 de novembre de 1873, en la qual el general Domingo Moriones intentà, debades, de reprendre als carlins la ciutat d’Estella Aquesta victòria defensiva dels carlins és commemorada anualment primer diumenge de maig amb un romiatge al monestir d’Irache i una concentració a la muntanya El 1976, en ocasió d’aquest romiatge, hi hagué uns gravíssims incidents en una confrontació entre dues faccions carlines A conseqüència del combat de Montejurra 1876, Fernando Primo de Rivera ocupà Estella
Montdevalls
Muntanya
Muntanya (862 m) del municipi de Baells (Llitera), al límit amb el de Peralta i Calassanç, a la divisòria d’aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana.
Montderm
Muntanya
Contrafort (1 530 m) meridional del Puigllançada, al límit entre els municipis de Castellar de n’Hug i de Guardiola de Berguedà.
Montcau
Muntanya
Muntanya (1.797 m) del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), entre els rius de Castellàs i de la Guàrdia.
Als seus vessants hi ha els pobles de Trejuvell i Espaén
el Montcal
Muntanya
Muntanya (546 m) del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al límit NW del terme, contrafort S de la serra de la Mare de Déu del Mont.
Montcabrer
Vista del cim de Montcabrer
© Alberto González Rovira
Muntanya
Contrafort sud (307 m) de la Serralada Litoral, al límit entre els termes de Cabrils i de Cabrera de Mar (Maresme), que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac.
Al cim hi ha restes d’un poblat ibèric Els seus vessants han estat urbanitzats
el Montaspre
Muntanya
Contrafort (528 m) S de la serra del Boix, dins el terme de Tortosa (Baix Ebre), que domina l’horta de Tortosa, damunt el Bítem.