Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
les Gavarres
El massís de les Gavarres, extrem nord de la Serralada Litoral Catalana
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís que constitueix l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana.
Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és el germànic Hi…
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…
els Dedalts de Vandellòs
Massís
Massís muntanyós al SW del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer.
Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre
Vies Verdes de Girona
Ciclisme
Excursionisme
Antiga xarxa de carrilets de les comarques gironines recuperades com a vies verdes dedicades al cicloturisme i al senderisme.
Són gestionades pel Consorci de les Vies Verdes de Girona transcorren aquests antics passos ferroviaris Sumen 125 km de recorregut en diversos trams compresos bàsicament entre Ripoll i Ogassa, d’Olot a Sant Feliu de Guíxols, i entre Palafrugell i Palamós
Descens de Tartareu

Edició del 2011 del Descens de Tartareu
Ocisport
Ciclisme
Circuit de descens en bicicleta tot terreny de Tartareu.
Fou traçat el 1994 per membres de la Penya Ciclista Colomina, però a partir del 2005 el Club Ciclista Tartareu se’n feu càrrec El seu recorregut, d’uns 2 km, ha estat seu de diverses edicions del Campionat de Catalunya, mànegues de la Copa Catalana, l’Obert d’Espanya i la Copa Maxxis de caràcter internacional
Descens de Sant Andreu de la Barca
Ciclisme
Circuit de descens en bicicleta tot terreny de Sant Andreu de la Barca.
Fou traçat el 1992 pel Motoclub Sant Andreu i té un recorregut de 2,8 km S’hi ha disputat el Gran Premi Marzocchi-Gran Premi Diputació i mànegues de la Copa d’Espanya
Descens de Pau-Vilajuïga
Ciclisme
Circuit de descens en bicicleta tot terreny situat entre les localitats de Pau i Vilajuïga.
Traçat pel Club Ciclista Vilajuïga, té la sortida prop de l’església de Sant Pere de Rodes i un recorregut de 2,5 km per un terreny rocós i tècnic Ha acollit el Campionat de Catalunya i la Copa Catalana de l’especialitat
Cyclist’s Garden
Ciclisme
Equipament ciclista de Barcelona.
Creat el 1896, era un local de 4000 m 2 situat al carrer de València Destinat a ser utilitzat pels afeccionats al ciclisme, incorporà un petit velòdrom Fou seu de la Unió Velocipèdica Catalana i Antoni Baixeras en fou el primer president
Parc Ciclista del Llobregat
Ciclisme
Instal·lació esportiva destinada a la pràctica del ciclisme dels municipis d’Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.
Fou inaugurat l’any 2010 És gestionat per la Federació Catalana de Ciclisme i té un recorregut de carretera de 600 m i un de bicicleta tot terreny de 248 m En el mateix recinte s’han cellebrat diverses mànegues de la Copa Catalana de ciclocròs
Circuit de BMX d’Esterri d’Àneu
Ciclisme
Instal·lació de bicicròs d’Esterri d’Àneu.
Inaugurat el 2009, té 200 m de llargària i un nivell de dificultat baix La seva principal funció és la formació