Resultats de la cerca
Es mostren 2788 resultats
serra de Sant Salvador
Serra
Contrafort oriental de la serra de Lleràs, que limita pel S la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1216 m alt.), de la parròquia de Toralla, al municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà).
serra de Sant Mateu

Aspecte del cim de la serra de Sant Mateu
© Alberto González Rovira
Serra
Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.
S'estén entre els municipis de Teià i Vilassar de Dalt i el vallesà de Vallromanes, amb les altituds màximes al de Premià de Dalt el turó de Lledó 496 m, l’església de Sant Mateu , que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt 490 m i el proper turó de Sant Mateu 500 m Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar rieres de Premià, de Teià i les que aflueixen al Mogent de Vallromanes, la més…
serra de Sant Marc
Serra
Alineació muntanyosa de la Ribagorça, contrafort sud-oriental de la serra del Cis, al S del terme d’Areny de Noguera, damunt la qual hi ha els llocs de Tresserra, Claravalls, Soliva i Puifell.
serra de Sant Mamet
Serra
Alineació muntanyosa dels Prepririneus, de direcció NW-SE, que des de Figuerola de Meià (Camarasa), al congost que el Segre ha obert a Rubió d’Agramunt (Foradada), separa la conca de Meià i la vall Ariet de la baronia d’Alòs.
A través del coll d’Orenga s’uneix al massís del Montsec
serra de Sant Llorenç del Munt
La Mola, el cim de la serra de Sant Llorenç del Munt, coronada per l’antic monestir
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís de la Serralada Prelitoral Catalana, al Vallès Occidental, al límit amb el Bages.
Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac Sant Llorenç, de morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5-5,5 km, i orientada NNW-SSE, al Montcau 1 057 m alt i a la Mola 1 104 m alt Aquesta carena, que es manté de 900 a 1 000 m alt, separa el terme de Mura Bages del vallesà de Sant Llorenç Savall El sector de migjorn la Mola pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs Ripoll i la del Llobregat riera de les Arenes La serra de l’Obac és vertebrada…
Sant Jordi de Puigseslloses

Vista del dolmen i de la capella de Sant Jordi Puigseslloses
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Dolmen
Capella
Serra
Petit serradet (531 m), situat al NW de Folgueroles (Osona), prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic
serra de Sant Joan
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat, que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal del municipi d’Albocàsser i de les Coves de Vinromà.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè
serra de Sant Joan
Serra
Contrafort (1 745 m) de les serres interiors prepirinenques, a l’Alt Urgell (dins el terme de Coll de Nargó), continuació vers l’E de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà
Sant Gotard
Massís
Massís dels Alps centrals, a Suïssa, al NW del Ticino.
Constitueix el nus hidrogràfic més important, on neixen el Roine, el Rin, el Reuss i el Ticino, i comprèn nombrosos cims de més de 3000 m És travessat per les vies que uneixen les valls del Roine amb la del Rin i la del Reuss amb el Ticino pels colls del Furka 2431 m i Sant Gotard Hom hi construí 1872-80 un túnel ferroviari de 14,9 km que uneix les estacions de Göschenen i d’Airolo L’any 1980 fou inaugurat un altre túnel començat el 1970 per a la circulació de vehicles, de 16,3 km de llargada, el més llarg del món dels d’aquesta mena Posteriorment, per tal de descongestionar el trànsit de…
serra de Sant Gervàs

Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina