Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
serra del Corredor

Serra del Corredor des de Dosrius, al Maresme
© Fototeca.cat
Serra
Sector de la Serralada Litoral Catalana que limita el Maresme amb el Vallès Oriental, entre el coll de can Bordoi (310 m alt.), al sud, i el coll Sacreu (350 m alt.), al nord, per on enllaça amb el Montnegre.
Parallel a aquesta serra, més prop de la costa, es dreça el Montalt 595 m alt entre ambdues serres, que formen l’anomenat massís del Corredor , de constitució granítica, i que s’uneixen pel coll del Bruc i la creu de Rupit, s’encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d’Argentona Prop del cim culminant 657 m alt, punt on es parteixen els vessants litorals rieres d’Argentona i d’Arenys, de la Tordera rieres de Vallgorguina i de Trentapasses i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor A ponent, aturonada a 435 m alt, hi ha l’església parroquial del Far entre el Corredor i…
el Montseny

Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…